“2017: rendiment de comptes” de Jaume Moya

0

Un dels requisits que s’exigeix a les forces que s’identifiquen com de la “nova política”, i que de fet cal estendre a totes, és la transparència. Aquesta circumstància, projectada sobre l’acció política de les persones electes, es tradueix en el rendiment de comptes periòdic i en la possibilitat que la ciutadania en general -no només aquella part que van dipositar la confiança en una o altra persona a través del vot-, pugui conèixer i fiscalitzar la labor dels i les representants.

Aquest lloable objectiu, no obstant, és encara avui de difícil plasmació, començant pels portals de les institucions públiques, que no ho fan gens senzill (per no dir, sovint, impossible). En el cas de diputades i diputats, per exemple, les fitxes personals publicades a www.congreso.es dóna una informació del tot incomplerta: només s’hi reflecteixen les preguntes i compareixences registrades. A això s’hi suma, en assumpció de la pròpia responsabilitat, també els electes, que no esmercem la dedicació que caldria a explicar quina és la feina en la que destinem la confiança que ens ha dipositat la ciutadania a través del vot, ni tenim tots els altaveus que desitjaríem.

Serveixi aquest article per, amb la concisió que requereix l’espai, fer un petit rendiment de comptes de l’any:
En l’apartat de preguntes per escrit al Govern (accessible al detall, com s’ha dit, al portal de la institució), he qüestionat al Govern respecte l’assassinat a Aspa dels agents rurals, al desenvolupament urbanístic del pla de l’estació de Lleida, a les primes a la cogeneració amb purins, a la comarcalització dels jutjats de violència masclista, a les mesures coercitives sobre la Generalitat de Catalunya, a les caigudes de seguretat de LexNet, a les aturades d’ajuts públics en base a l’art. 155, a la condició d’agricultor professional, les mesures amb els béns de Sixena o a la vida útil de les hidroelèctriques d’Endesa, entre d’altres. En preguntes orals, realitzades a l’hemicicle en sessió de control, he registrat preguntes sobre l’informe de la Comissió de Venècia respecte la reforma del TC o les vulneracions als drets lingüístics per part de les Forces de Seguretat de l’Estat.

Com a membre de la Comissió d’Agricultura, Medi Natural i Alimentació, he promogut, també entre d’altres, proposicions no legislatives relatives a les cooperatives de treball, a l’etiquetatge i traçabilitat de la mel, a la reconversió varietal de la fruita dolça o a les mesures contra la contaminació odorífera (les dues darreres, aprovades per la comissió i pendents que el Govern de l’Estat les compleixi). També, i en col·laboració amb els companys Toni Postius i Xavier Eritja, sempre en benefici del territori, he participat en la proposició per l’arranjament dels camins del Baix Segre i en l’exigència d’un pla de gestió de sediments fluvials al riu Ebre. Per altra banda, convidat a la Comissió d’Energia, he defensat la pròrroga de la vida útil de les plantes de cogeneració amb purins, la qual ha reeixit i s’ha fet efectiva fins els 25 anys.

Com a portaveu a Justícia, destaquen les iniciatives per lluitar contra l’odi als pobres (“aporofòbia”), la defensa de l’autonomia jurídica de les persones amb discapacitats sensorials, l’exigència d’un registre de qualitat per a traductors jurats, la denúncia de les errades del sistema de comunicació LexNet o les mesures per criminalitzar l’apologia del feixisme. A l’hora, he intervingut en les compareixences del Ministre de Justícia, del President del Consejo General del Poder Judicial i del Fiscal General de l’Estat, reivindicant sempre la independència judicial i l’autonomia de la fiscalia, els dos grans dèficits democràtics que arrossega el sistema judicial de l’Estat espanyol.

Per altra banda, en intervencions al Plenari del Congrés, segurament la projecció més visible de l’acció parlamentària, he intervingut en debats sobre la reforma dels criteris d’imposició de costes processals, la defensa d’uns pressupostos de l’Estat que atenguin les necessitats reals de la Justícia, la denúncia de la reforma del TC i la seva subordinació a l’executiu i, la més recent, la defensa de les institucions catalanes i l’autogovern del país front les agressions del 155 i d’una Justícia subordinada a les voluntats polítiques del PP.

A més, en compliment de la feina que defineix als legisladors (que no és altre que legislar), he promogut diversos textos legals, com la llei dels agents forestals i la seguretat mediambiental o la reforma de la regulació de la jurisdicció universal, i he actuat com a ponent en la normativa sobre accidents de trànsit i protecció a les víctimes, la derogació de la presó permanent revisable o la reforma de la llei d’enjudiciament civil.
Tot això sense oblidar la participació com a membre en la comissió de Reglament del Congrés i la d’Investigació del presumpte finançament il·legal del PP, en la qual, val a dir, es confirmen moltes de les sospites de l’estructura delictiva que ha nodrit partit del Govern espanyol. Alhora, el suport a les defensores dels drets humans de les comunitats agredides a llatino-amèrica (en especial, a Guatemala, Hondures i Colòmbia), als alcaldes i alcaldesses catalans amenaçats per la Fiscalia de l’Estat, a la dignificació de les condicions laborals i vitals del treballadors temporers, a les entitats de protecció del sòl rural i agrari i a les víctimes d’accidents de trànsit.

Si bé força dels empenys endegats no han assolit l’objectiu per obra de la pinça de l’immobilisme, formada pels grups del PP i de Ciudadanos, als que massa sovint s’hi suma el PSOE formant una terna de bloqueig que dóna aire al bipartidisme i pròrroga a l’status quo, la bretxa oberta és ja un fet i tremolen els fonaments del Règim del 78.

El nou any que comença, com no pot ser d’altra manera, encara nous reptes, tant en l’aprofundiment d’una justícia territorial que doni respostes a les qüestions que preocupen a la gent de Lleida, Pirineu i Aran, com encarant els compromisos assumits amb la ciutadania i el país. Integrat dins el grup d’En Comú Podem, confederat amb Unidos – Podemos i En Marea, seguirem amb les dinàmiques de treball des de baix, que impliquen participació ciutadana i comunicació constant amb la societat civil. La transparència en l’acció política, que ha motivat aquest article, requerirà un renovat esforç col·lectiu, el meu abans que el de ningú, per ser una realitat.

Cervera, 8 de gener de 2018

Jaume Moya i Matas
Diputat al Congrés per Terres de Lleida, Pirineu i l’Aran

No m'agradaM'agrada Valora l'article!
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Opinió

La secció d'Hola Lleida on trobareu l'opinió de les personalitats, organitzacions i entitats més importants de Ponent.