“Al meu estimat Víctor” de Mercè Mora

0

Víctor, estimat meu, aquesta és la carta més trista que he escrit mai. El passat dia 15 d’octubre ens vas deixar per sempre. Tots els que t’hem estimat, tant les nenes com jo i la resta de la família, amics i companys estem molt tristos. Però dins de la tristor ens quedarà un bon record de la teva pèrdua. Veient com tothom que et coneixia i t’ha acompanyat i t’ha plorat, la família ha quedat molt confortada. Tothom ha parlat de la teva senzillesa i el teu compromís amb els més febles. Jo des d’aquestes línies vull agrair-te el bon espòs que has estat, i un bon pare, especialment per la Laura, que té una minusvalidesa. La Laura és autista i tu l’has ensenyat a vestir-se tota sola, i a menjar amb forquilla i ganivet, demostrant amb aquest acte la meravellosa persona que erets; per tots els que han tingut la joia de conèixer-te no t’oblidarem mai. Sempre ens quedarà el record dels teus sacrificis per tots i especialment pels més desfavorits. Víctor, no t’oblidarem mai ni a tu ni les teves obres.

Mercè Mora Corderroure

No m'agradaM'agrada (+3, 3 vots)
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Opinió

La secció d'Hola Lleida on trobareu l'opinió de les personalitats, organitzacions i entitats més importants de Ponent.