Almudena Grandes, Sergi Roberto i van Gogh

0
 
 

Diuen que cultura és partitura i literatura. També pintura i fins i tot arquitectura. Aquesta qüestió genera plantejaments i debats que s’assemblen força a aquell autobús anomenat de circumval·lació que fa anys donava el tomb circularment a Lleida. És ben sabut que en el plànol institucional aquests àmbits van lligats a allò que s’anomena polítiques culturals, marcades per la primera de les accepcions i l’absència de la segona.

Res estrany tenint en compte la mediocritat palesa de la classe autoproclamada dirigent. El que caldria evitar és que les jornades o seminaris o tertúlies organitzats al marge de l’oficialitat seguissin reproduint els mateixos paràmetres sense arriscar-se a sortir del confort que proporciona la repetició de clixés i models.

Sé que em poso en un jardí punxegut, ja que no tinc respostes però sí unes quantes preguntes. Per què quan es parla de cultura s’acompanya sempre del concepte consum, quan bàsicament es tracta d’assistir a una bona llista d’activitats culturals? Confesso que aquesta és una qüestió que em fa un cert neguit.

Benintencionadament, i des de plantejaments que semblen prou alternatius, es diu que La Cultura ens fa més lliures. En discrepo. Penso que consumir activitats culturals és una opció (d’entrada ni més bona ni més dolenta que altres consums) que no té res a veure amb la Llibertat. Fins i tot pot comportar tot el contrari. Només cal que reflexionem una mica al voltant d’idees com societat low-cost o mercats matrix per veure amb quina eficàcia el neoliberalisme ha aconseguit identificar consum amb llibertat.

D’altra banda, per què la cultura científica i tècnica queda sistemàticament oblidada en els debats o programes que pretenen ser culturals? Els avenços en els coneixements científics i tècnics no ens han proporcionat elements de crítica i anàlisi? Les polèmiques entorn els aliments transgènics o la fecundació in vitro, per exemple, no contribueixen a modificar la nostra manera de relacionar-nos amb el món en general i l’entorn més proper en particular? No n’hem de dir res de la gastronomia? O de l’esport?

L’autobús de circumval·lació voltava pel centre de la ciutat deixant completament desatesa la perifèria. Un trajecte hermèticament tancat, no inclusiu, similarment al concepte convencional de cultura.
Deia que no tinc respostes. Per tant, seguiré reivindicant que el gaudi del lector de Julio Verne no està situat ni un pam per sobre d’aquell altre que es produeix quan al minut 92 la galopada de Sergi Roberto, enmig del Bernabéu, seguida del passi a André Gomes, Jordi Alba… culmina amb la bogeria màgica de Messi. Per què ens entossudim que la bellesa d’aquests exemples sigui excloent? Per gaudir-ne d’un cal renunciar a l’altre?

No es pot compartir el mateix reclinatori per deixar-se impressionar amb l’autoretrat de van Gogh i per una confitura elaborada a partir de la recepta que ens va llegar la nostra padrina?

Deia que no tinc respostes. Per tant, no em moc del meu admirat E. P. Thompson quan s’endinsa en el concepte de cultura entesa com tot aquell conjunt de símbols i representacions que fem anar per entendre’ns amb el món i relacionar-nos-hi. Última pregunta: per què no ens esforcem a aprendre a dir les coses amb altres noms?

Antonieta Jarne

No m'agradaM'agrada (+1, 1 vots)
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Antonieta Jarne

Convençuda que la base de la revolució passa pels valors, la voluntat i la consciència -Guevara dixit. En la meua feina em dedico a analitzar els diàlegs entre present i passat.