Bon vent i barca nova

0

El primer és el primer, així que molt bon any a tothom. Suposo que la majoria heu entrat amb bon peu en l’any 2017 i molts haureu posat un anell a la copa de cava amb la qual vàreu brindar, el peu dret a terra just en tocar les dotze, les espelmes al balcó. I, evidentment, tot això amb la roba interior vermella posada.

Jo aquest any no he complert amb cap dels rituals, que Déu ens agafi confessats… En canvi, porto el llistat de propòsits ben ple. No sé quants seré capaç de complir-ne però els agafo amb ganes perquè m’he sotmès al ritual més purificador de tots i us el recomano amb fervor. Consisteix a armar-te de valor i endinsar-se a les golfes de la casa els pares o de la pròpia. És una experiència reveladora i m’atreviria a dir que, pràcticament, mística. Això del misticisme potser és fruit de la pols que van desprenent les caixes acumulades durant anys però tot plegat actua com una mena de neteja física i mental imprescindible per començar l’any.

Apareix des de la roba que et van posar en sortir de l’hospital, aquella disfressa d’època que et col·locaves sense parar (fos carnaval o no); els còmics de la Candy que la teva mare t’havia d’arrencar literalment de les mans perquè deixessis de plorar amb aquelles desgràcies il·lustrades; el treball del Poema de la Rosa als Llavis de Papasseit; fins apunts de la universitat i els objectes que marquen el rastre que has anat deixant després de cada trasllat.

Veure tot allò junt fa sentir vertigen, no us ho nego. Però vist amb perspectiva i només amb d’un cop d’ull t’agafen ganes de donar gràcies per totes les estones jugant amb la disfressa, els plors descobrint històries impossibles als contes, els llibres llegits, les classes i treballs entregats, els viatges i la gent que has trobat pel camí. Aquest camí en què has anat canviant de casa i de feina, compartint pisos i buscant l’espai i la pell en la qual et trobes a gust.

De vegades ja has arribat al punt que buscaves però hi ha tants mals endreços pel mig que no ho pots veure. Per això, ara que tots posem el comptador a zero potser és bon moment per mirar enrere, fer neteja, balanç i deixar el full en blanc per arrencar de nou.
Per cert, a la llista de bons propòsits també hi he afegit: no acumular sense motiu. A la carta als reis hi havia un exemplar de ‘La màgia de l’ordre’ de la Marie Kondo per si em despisto al llarg de l’any.

Mentrestant, vaig fent viatges a la deixalleria. Bon vent i barca nova!

Mònica Carrasco 

No m'agradaM'agrada Valora l'article!
Loading...


Sobre l’autor

Mònica Carrasco

Lleidatana, contadora d'històries. A estones periodista i community manager.