Diamants en brut

0

Si aquest any, que ja hem deixat enrere, m’ha aportat persones interessants, podria dir que totes elles són diamants en brut. Alguns d’aquests diamants ara ja estan exposats en les millors vitrines. Els aparadors de la vida, de la vida en moviment. Ja salten, viuen, creixen, gaudeixen dels moments, aprofiten oportunitats…
Tot i així, hi ha diamants en brut que encara no saben que ho són. I sota una cuirassa de covardia, de rutina, de por, d’aparença social, d’un prestigi artificial o d’una notorietat temporal, obliden la seva essència. He descobert alguns d’aquests diamants. La meva pena és que ells no han reconegut el seu potencial. Que tot i estar incòmodes, tristos, neguitosos, estressats, submisos… no volen, no saben o no poden polir-se. I sí, és una llàstima. Perquè quan prens la decisió no hi ha marxa enrere i aquesta és la pitjor de les seves pors: no saber què passarà.

Malgrat que els resultats són extraordinaris, el vertigen d’un canvi, d’una decisió de vida (en l’àmbit laboral o personal) els bloqueja. I amiden els seus somriures, els seus passos, controlen i són controlats en excés pels seus entorns, per ells mateixos, perquè sempre ha estat així. El cost que creuen que han d’assumir és massa gran.

Segurament tenen raó, la seva raó, i no seré jo ni ningú qui els faci canviar. Es tracta de voluntat pròpia. No ocuparé cap espai en la seva vida que ells no vulguin que ocupi tot i que de vegades tinc aquella sensació que perden la vida, el moment, la felicitat. Són persones que ho veus, que necessiten tancar un cicle, que es mantenen en el passat, que s’acomoden malgrat sentir-se incòmodes, que no viuen plenament el seu jo personal, que reprimeixen les seves emocions, que volen deixar una porta mig oberta per si de cas han de tornar. Però cal aprendre que els cicles es tanquen: el passat no pots negar-lo, és allà per recordar-lo, però cal avançar. Les incomoditats són pitjors que les acomodacions, reprimir emocions no els permet viure el dia a dia, cada minut, cada segon i el passat, bo o dolent, no tornarà.

He tancat cicles, visc la vida de manera diferent, he canviat hàbits, he fet coses per primera vegada que mai havia fet… Estic en procés de deixar de ser diamant en brut per passar a ser polit. I l’experiència no pot ser millor.

Només un desig per aquest 2017 a tots els diamants en brut. Recordeu-lo: mentre respiris, hi ets a temps.

Bea Obis

No m'agradaM'agrada (+1, 1 vots)
Loading...


Sobre l’autor

Bea Obis

Emprenedora cada dia, Bea Obis és formadora, escriptora i membre imprescindible de la vida associativa i empresarial a Lleida.