El Regal de Nadal

1
 
 

Llums al carrer, aparadors plens, multituds de gent carregats amb bosses, corrent pels carrers de botiga en botiga, com si es tractés del mític joc de l’oca, i amb un lema que podria ser: “De botiga en botiga i compro perquè m’entra la fatiga”.

Us reconeixeré que és veritat que el meu esperit nadalenc, és com el temps per aquestes dates, fred, però no em negareu que quan s’acosten els dies nadalencs, ens entra a tots una neura sobtada per gastar diners, que no acabo d’entendre d’on surt. No és bo qualsevol dia de l’any per fer aquell detall especial a la nostra estimada o estimat?

No es poden cruspir gambes i xarrupar el seu cap amb la mateixa intensitat, qualsevol dia i qualsevol moment? No és bo un cap de setmana o altre, per reunir-nos amb aquell familiar que no veiem en tot l’any?

Voldria trobar un psicoanalista que m’expliqués per què els éssers humans tendim a fer les coses perquè la resta les fa, i ens fiquem tots d’acord en fer-les en el mateix espai de temps.

O bé, per què hi ha un determinat centre comercial que s’inventa el dia dels enamorats i ens tornem tots bojos per demostrar el nostre amor aquell dia… No estimem aquella persona la resta de l’any?

Per què una cooperativa de centres comercials s’inventa un divendres negre, que suposadament ofereix els seus productes més barats, que ja m’agradaria saber a mi, si és ben bé així, i ens entra a tots ganes de canviar-nos fins i tot l’escombreta del vàter.

Per què el gremi de l’electrodomèstic s’inventa el dilluns cibernètic i resulta que ens agafa a tots una sensació que ens recorre per tots els racons del nostre cos i que ens provoca que la televisió que tenim deixa de veure’s tan bé com voldríem d’un dia per l’altre i ens agafa una necessitat imperiosa de canviar la televisió o de comprar-nos quelcom que després en el millor dels casos només farem servir un o dos cops?
És indiferent si estem en època de crisi o de bonança, només us cal mirar una mica enrere aquests anys passats o fins i tot, que ja tindria més lògica, si la cosa va com diuen “boyante”, tant se val, quan arriben aquestes dates senyalades, agafem les mantes, ens les emboliquem al cap i ens tornem bojos donant moviment de sortida a les nostres butxaques.

Potser ens hauríem de ficar tots d’acord un any i no comprar de manera compulsiva i tan sols comprar el que ens faci falta realment, o adquirir només el que comprem normalment. O fins i tot potser seria més divertit esperar a acabar les festes, en el cas de Nadal, per comprar els regals i en lloc de regalar-los per Nadal i Reis, esperar a fer-ho a partir del 10 de gener. Heu pensat que així les rebaixes de gener potser serien més agressives?

Sense ànim de perjudicar, però almenys els faríem patir amb les previsions sobretot pel que fa a les grans superfícies, ja que a més, per més inri, aprofiten aquestes dates per sotmetre als seus treballadors a jornades llargues i a treballar els dies festius per tal que ells puguin engrossir molt més les seves caixes fortes.

Siguem realistes, no us negaré, que estan molt bé aquests dies de pau, felicitat i tot allò que es diu, però caldria plantejar-se si és necessària aquesta voràgine consumista per gaudir del que realment s’ha de gaudir aquests dies, que és de la grata companyia dels nostres i de passar una bona estona gaudint al màxim de casa nostra, sens dubte la despesa més gran que tots tenim, però que crec que menys fruïm.

Sincerament, crec que no caldria tant regal i sí pensar molt, en com generar més moments interessants en companyia de la nostra gent.

BONES FESTES A TOTHOM.

Ignasi Boya

No m'agradaM'agrada (+5, 5 vots)
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Ignasi Boya

Pare sempre preocupat en tant que pare, ex-fumador empedernit i Runner tardà. Comercial de professió i cambrer de vocació, amb els carrers de Lleida com a hàbitat natural per raons laborals i natural de la Bordeta des de naixement. Quan el temps ho permet, escriptor d'històries i inquietuds, blogger i comunity manager d'anar per casa.

1 comentari