En el nom del Pere

0

Aquest article que llegireu ben bé podria formar part d’un reportatge del programa Cuarto Milenio, no us estranyeu però veureu que té la seva curiositat i una proposta final que no vol ser res més que una picada d’ull als que seguiu els articles de Filosofia de pagès.

A casa nostra, a l’Horta, sempre ens han dit de sobrenom Torre Batiste. En realitat és un derivat de Baptista perquè per tradició a tots els homes de la família els hi posaven de nom Joan en honor a Joan Baptista, la norma no escrita era fer-ho al primer fill que tenien. La tradició dels hereus a Catalunya va fer que durant generacions els pagesos que gestionaven les terres familiars tinguessin el mateix nom i primer cognom. Però per circumstàncies de la vida els meus padrins paterns van canviar la tradició i van batejar al seu primogènit amb el nom de Pere, trencant un històric costum. La raó del canvi va ser per honorar un padrí de via materna, en Pere Rovira, que havia deixat un record ple de valors i que volien conservar honorant el seu nom en un nét. El padrí Joan i la padrina Mercè van acordar-ho demostrant ser persones obertes i no subjectes a tradicions rígides.

I sabeu què? Que regirant la història de Lleida la van ben encertar perquè he contrastat que personatges clau en la història de Lleida es deien Pere i curiosament estan tots concentrats en el segle XIII, l’anomenat segle d’or lleidatà. Així doncs, podríem dir que el nom de Pere està estretament lligat a la cultura lleidatana i a la nostra ciutat. Us ho mostrem amb exemples encara que reconec que aquesta hipòtesi és molt casolana. El primer mestre d’obres de la Seu Vella va ser Pere de Coma que al 1203 col·locava la primera pedra de la nostra eterna catedral, l’encàrrec sabem que va ser del bisbe Gombau però el rei que va donar suport incondicional a la construcció fou Pere I El Catòlic. El mateix rei que va convèncer a Pere Sassala “lo Cavasèquies” de portar un canal de 30 quilòmetres des d’Almenar fins a Lleida per crear un nou espai de regadiu que amb el temps anomenaríem l’Horta de Lleida. El segle XIII va ser el més esplendorós de la nostra ciutat. A Lleida s’hi celebraven corts de tota la corona catalanoaragonesa i va exercir capitalitat simbòlica per la seva situació estratègica entre els dos grans dominis, el regne d’Aragó i el Principat de Catalunya. Només iniciar el segle XIV, el 28 de setembre de 1300 s’elegeix el primer rector de l’Estudi General, en Pere de Cabrera, i s’aproven els primers Estatuts de la Universitat de Lleida.

També a la plaça Sant Francesc hi tenim l’església de Sant Pere, d’estil barroc i del segle XVIII, declarada com a bé cultural. Fins i tot a Lleida tenim un barri, el Secà de Sant Pere, on la història explica que Juli Cèsar hi va acampar amb la famosa IX legió que venia de vèncer a la Gàl·lia. Va ser allí on va començar la cèlebre batalla d’Ilerda que va acabar donant-li la victòria sobre les legions de Pompeu. A partir d’aquell moment a Cèsar li van ploure els suports, la qual cosa li va permetre controlar tots els dominis romanitzats i erigir-se com a màxima autoritat de l’Imperi Romà.

Per tant, la nostra proposta és tan agosarada com la que van fer els meus padrins trencant la tradició familiar. Si sou mares i pares que esteu buscant noms de nen i voleu que sigui autèntic, lleidatà, original i fora de modes temporals us convido a posar el nom de Pere als vostres fills, nebots o néts. Un nom que deriva del Petros grec i del Petrus llatí i que simbolitza la fermesa d’una roca. Valors i fermesa seran imprescindibles pel futur de Lleida i de Ponent, animeu-vos i animeu a qui conegueu amb la proposta de Pere, un clàssic lleidatà.

Joan Pifarré

No m'agradaM'agrada (+5, 7 vots)
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Som l'Equip que treballa tots els continguts d'Hola Lleida. Som el Diari Digital de les Comarques de Ponent. La millor forma d'informar-te de tota l'actualitat de la capital i les comarques lleidatanes.