Entrevista a Ana Surra: “La República Catalana acabarà amb la Llei d’Estrangeria”

0
 
 

La diputada d’ERC al Congrés, Ana Surra (Montevideo, 1952), va estar ahir divendres a Lleida per participar d’una xerrada-debat sobre les polítiques de cooperació i solidaritat en el marc de la nova República Catalana. Surra encarna en una persona moltes lluites. Dona i feminista, va viure a fons el Moviment d’Alliberació Nacional Tupamaro al seu Uruguai natal. També el Xile d’Allende, d’on va haver de fugir pel cop d’estat de Pinochet. El Panamà i les lluites pel seu Canal, la França que es va emocionar amb l’arribada de Mitterrand o el fenomen migratori de principis de segle, són algunes de les batalles on ha lluitat. I ara, participa plenament en el procés independentista català. No s’ha perdut ni una, i sens dubte, és impossible no emocionar-se escoltant-la parlar de la pròxima República Catalana. Entrevistador: Explican’s el perquè de la teva visita avui, i quin és l’acte que fareu sobre Cooperació  amb Esquerra Republicana si us plau. 

Ana Surra i Xavier Eritja (Foto HL)

Entrevistador (E): Explica’ns una mica el perquè de la teva visita avui, i quin és l’acte que fareu sobre Cooperació amb Esquerra Republicana si us plau.

Anna Surra (AS): Avui a Lleida he vingut a parlar sobre la cooperació internacional que tindrà la República Catalana, perquè jo sóc membre de la Mesa de la comissió sobre la cooperació per al desenvolupament internacional del Congrés. Per tant, sé com funciona això a Espanya.

E: Veient una mica la seva trajectòria, veiem que sempre has estat a les grans lluites de l’època contemporània. Has estat des del Moviment d’Alliberació Nacional Tupamaro a Uruguai, fins al Xile de Salvador Allende. També el trist cop d’estat de Pinochet i finalment a Catalunya en ple procés independentista.

AS: No solament vaig estar a Xile durant el Govern Allende, també abans. Vaig veure totes les mesures que va fer la dreta per tirar-lo avall, conjuntament amb els Estats Units. També com es va organitzar el poble amb les primeres respostes als intents de Cops d’Estats. Després vaig passar a Panamà (Sarri va estar refugiada a la seva ambaixada durant el cop pinochetista) on vaig estar amb Torrijos que lluitava pel Canal de Panamà, com a militar que defensava el seu país. Allí vaig veure el que van fer els americans per desprestigiar-lo, per intentar fer caure, i perquè finalment es poguessin quedar el Canal amb menor cost possible pels americans. Posteriorment vaig estar a Bèlgica, on vaig estar poc temps i va néixer el meu fill. I d’allí a França, on vaig viure les eleccions del primer govern d’esquerres que va ser François Mitterrand. Vaig estar a la Bastilla quan la gent ho festejava. I no festejaven que Mitterrand fos president, sinó el fet de treure la dreta del poder, que és diferent. Els moviments de masses són molt importants, i a vegades no són el que els partits voldrien.

E: Tot i que Mitterrand fou una decepció posteriorment per a molts Francesos

AS: Però en aquell moment fou molt important. La gent estava amb molta alegria a la Bastilla festejant el derrocament de la dreta per primer cop en anys. Després vaig tornar a Uruguai, quan el poble va derrocar la dictadura, i va haver-hi una amnistia. Allí vaig viure tot el procés de no voler jutjar als militars o el tema de la memòria històrica. Jo em volia quedar. Però el meu fill, per néixer i viure en diferents països, vivia a Barcelona i venia sovint. Aquí veia com era la societat catalana, però sempre em tornava cap a Uruguai. Fins que va néixer el meu nét. Fou llavors on vaig decidir viure’l, i em vaig instal·lar aquí, començant a viure el que significa la immigració.

E: Si agaféssim totes les lluites que has viscut, des d’Uruguai a ara amb el procés independentista, quin fil d’unió diries que hi ha?

Ana Surra i Xavier Eritja (Foto HL)

AS: Sempre és una lluita de masses contra els poders dictatorials o de dretes. A vegades pensava que m’hagués agradat viure en l’Uruguai d’Artigas (líder independentista del segle XIX) i lluitar per la independència del meu país. Sempre em preguntava perquè no podia haver-ho viscut. I tot i això, els arguments que utilitzava Artigas al seu moment, tenen gran semblança ara.

E: I entenc que tot aquest fil de lluites democràtiques són les que t’han portat a ser independentista ara.

AS: Clar, per descomptat. Primer, em vaig agrupar amb una associació d’immigrants, per a defensar els seus interessos i ajudar-nos entre nosaltres. Després, quan va arribar la crisi aquí, “Pepe” Mujica arribar a l’Uruguai, i amb ell va baixar el percentatge d’aturats. Molts immigrants uruguaians, van marxar de nou al seu país, i l’associació va deixar pràcticament de funcionar. També em vaig fer independentista per Rajoy. El vaig escoltar aquells dies dient que els que parlàvem castellà a Catalunya, li prohibiran parlar castellà. Vaig pensar que estava insultant la meva intel·ligència. No pot ser que digui això a mi, que porto aquí vivint anys. Va ser un dels motius per posar-me dins de Súmate, independentistes hispanoparlants. El que passa que vaig arribar allí, i no era la mateixa dinàmica que nosaltres volíem. Però em van ajudar, perquè em van dir que, a causa que s’estava apropant molta gent de Llatinoamèrica, seria bona idea fer una associació amb gent de totes parts del món amb els mateixos problemes, inquietuds i objectius.

E: Ja per a finalitzar, perquè creus que és bona una República Catalana per a les persones nouvingudes?

AS: Perquè nosaltres no haurem de patir la llei d’estrangeria, que és una llei que expulsa i maltracta als immigrants, i els té com a mà d’obra barata perdent la seva dignitat. A Catalunya, d’ençà que es va fer el primer intent de regularitzar-ho, es va anomenar “llei d’acollida”. Només el nom ja canvia l’esperit. Aquí molts de nosaltres ens sentim acollits per la gent, i pels diferents governs que hagut. Hi ha una altra òptica, com ara es veu amb el tema dels refugiats. L’única part d’Espanya on s’ha mobilitzat la gent per aquest tema. L’altre dia vaig tenir l’honor d’estar al Congrés, quan una diputada socialista digué que li donava enveja no ser de Barcelona per la gran manifestació que hi va haver. Això és importantíssim, i ho dóna el poble català. Aquest és l’esperit català, i ens sentim d’aquí. Voler construir això, per canviar lleis i garantir-nos una vida, una sanitat i un treball en dignitat per nosaltres i tothom, que és l’important.

No m'agradaM'agrada Valora l'article!
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Som l'Equip que treballa tots els continguts d'Hola Lleida. Som el Diari Digital de les Comarques de Ponent. La millor forma d'informar-te de tota l'actualitat de la capital i les comarques lleidatanes.