Exercir

0

Ha quedat clar, en aquests darrers mesos que la República s’ha d’exercir. En el sentit més literal. M’explico. Promoure, manifestar-se, proclamar, o legislar, són passos teòrics, són voluntats. L’exercici de les coses, el fet tangible i a vegades prosaic, és el que realment importa. Votar és exercir i és el que ha servit per comptar, i comptar-nos, una i altra vegada. I allò que n’han dit implementar, i tants altres verbs voluntariosos volen dir fer-ho. Fer-ho d’una vegada i de veritat.

També en el sentit literal del mot República, com a l’interès públic, allò que ens afecta a tots, hem vist com estan passant moltes coses sense arribar a fer-ne l’exercici sencer, sense tocar la realitat, sense fer-se.

Enmig del mentrestant, -entre pronunciaments, proclames, renúncies, negociacions, judicis i amenaces- s’hi amaga un espai còmode per als que tenen ganes de fer-se veure sense comprometre’s, exigint a tothom sense cap exigència per a ells mateixos. I també s’hi amaguen aquells que prefereixen malviure acceptant un món cada vegada pitjor, una feina cada dia menys útil i un compromís diluït i contaminat, mentre no els afecti la seva particular situació.

Per exemple. M’ha semblat molt greu que el MH President del Parlament, en les passes inicials del seu exercici hagi estat menystingut, acusat i insultat. Però especialment quan l’agressivitat ve de sectors que durant anys i panys s’han empassat els “avui no toca”, quan surt de persones que han estat vinculades a la gestió i a l’administració i no han fet res per l’autodeterminació. Sobta que hagin estat immisericordes amb un altíssim representant electe, quan no han estat capaços ni d’expedientar els veritables “traïdors” dins el seu partit. No és cert que per no ofendre símbols o institucions, com se’ns ha dit tants anys, no es puguin criticar les presidències, els papes o els reis. Però també és cert que alguns exaltats d’ara no ho van ser quan potser “si que tocava” ser-ho.

Un altre exemple. Per mi, exercir vol dir fer la feina malgrat posin pals a les rodes, retallades injustes i directius pèssims. Fer la feina vol dir anar al MWC amb el llaç groc, mostrant la feina qualificada d’alguns àmbits tècnics del govern i els seus contactes seriosos amb el sector. Però aquest impàs polític que dura massa ha permès a molts càrrecs abaixar el to, el tremp i l’enginy, alentint encara més una maquinària administrativa que tardarà molt en recuperar el ritme que la ciutadania mereix, i assumir l’acceleració que ens demanarà implementar la república.

I això passa per una coherència que trobo a faltar. Continuar treballant si, servint als usuaris el millor possible, és clar, però sense necessitat d’amagar-se en l’excusa de la conjuntura política. El seny organitzador de Pompeu Fabra i la seva ciència s’han de commemorar sense oblidar presons i exilis (els d’abans i els d’ara), ni la bel•ligerància que encara ens cal per defensar la llengua. Aquest any el dia de la Poesia havia de ser el mateix de cada any, amb un encàrrec epistemològic? Potser calia redescobrir, amb tants d’exemples que la ILC i molta gent coneixem, que la poesia commou i serva les ganes de fer pàtria!

Directors generals, subdirectors, directors territorials, caps de servei, esperant plàcidament el relleu des de fa una legislatura prorrogada no han estat un estímul per exercir allò que com a ciutadans hem reclamat i cada dia cantem. Reitero: La República s’ha d’exercir. I ja fem tard!

Josep Tort i Bardolet
Demòcrates de Catalunya Lleida

No m'agradaM'agrada Valora l'article!
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Pep Tort

Pep Tort és historiador i gestor cultural.