“Hibakusha, memòria útil” de Pep Tort

0

Alguns ens farem pesats utilitzant efemèrides i exercint de memorialistes. En demano disculpes a qui li resulti incòmode, però no per això deixaré, deixarem, de fer-ho.

I així, com cada any en començar l’agost passiu i reescalfat ens cal un breu record per Hiroshima i Nagasaki. Ha tornat l’efemèride, i ja són 72 anys d’història (matinada del 6 d’agost, matí del 9 d’agost de 1945), d’una fita en la història de la humanitat, que ens interroga sobre la capacitat de destruir-nos, ens interpel•la sobre el poder i la legitimitat de les armes i de la ciència que les crea, i ens hauria de posicionar sobre un futur sostenible i en pau…

Insistirem de nou en afirmar que voler la Pau demana bel•ligerància, i que la cultura de la Pau no és una etiqueta gratuïta. Molts de nosaltres, militem amb UNESCO per motius que van molt més enllà del que s’entén per ciència, educació i cultura com a professió. En aquests temps de profunda crisi de valors, sembla que la ciència és privilegi d’uns quants, l’educació són uns mínims posats en un rànquing i la cultura un espectacle superflu. I tot plegat, no és gens estrany i és molt significatiu que el lema actual d’UNESCO sigui, per damunt de tot, “Construint la Pau en el pensament dels homes i les dones”.

En relació a les bombes atòmiques llançades al Japó fa tants anys, és molt recomanable una exposició que ara mateix es pot veure a Carcassona (Maison des Mémoires – Centre Joë Bousquet, fins el 28 d’octubre), que porta per títol “HIBAKUSHA, dessins des survivants d’Hiroshima et Nagasaki”. És un recull de dibuixos, textos i testimonis, aplegats entre 1974 i 2002, fets pels supervivents de les bombes, els anomenats “Hibakusha” anys després de l’experiència viscuda, amb tota la seva crueltat física i emocional, i anys després de la reconstrucció resilient de les dues ciutats. Aquests fons es conserven ara al Museu del Memorial de la Pau d’Hiroshima i al Museu de la Bomba Atòmica a Nagasaki. L’exposició continuarà itinerant (a França s’ha organitzat conjuntament amb els Archives Nationales) i en la mostra que ens ocupa, l’han complementat diversos textos literaris i dues obres d’art d’autors catalans.

Es tracta d’un treball pictòric de l’artista empordanès exiliat a Tolosa, Joan Jordà, i d’una escultura d’Apel•les Fenosa, còpia de la que hi ha al Memorial d’Hiroshima.

Precisament Apel•les Fenosa (Barcelona 1899, Paris 1988) ha estat notícia aquest estiu per la polèmica sobre el suport públic a la Fundació que té cura del seu llegat al Vendrell. A part de la seva fama d’escultor català universal, d’amic de Picasso o d’amant de Coco Chanel, de la Medalla d’Or de la Generalitat o de la Legió d’Honor Francesa, Fenosa va ser un home profundament compromès amb la Pau, fet pel qual sovint se’l relaciona amb Pau Casals, l’altre català universal amb casa al Vendrell.

No és estrany que la mateixa UNESCO li encarregués “l’Olivier” l’escultura que es lliura anualment amb el Premi de l’Educació per la Pau, ni que la seva obra reculli tantes evocacions a la memòria per la Pau, com ho han esdevingut els dibuixos corprenedors dels Hibakusha.

Com cada agost, un petit record, una nota, una ràbia per canalitzar, un bri de dignitat… tot és una mica el mateix, sigui amb un ocell japonès fet amb plecs de paper, sigui amb una figura de l’escultor Fenosa, a qui hem de reivindicar per quatre misèrrimes aportacions, com ha fet la Comissió de la Dignitat, per no oblidar algunes personalitats exemplars i alguns posicionaments que continuen fent falta.

Josep Tort i Bardolet

 

No m'agradaM'agrada Valora l'article!
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Pep Tort

Pep Tort és historiador i gestor cultural.