HORTÈNSIA de Jordina Freixanet

0
 
 

Sempre he pensat que els noms de les persones impregnen personalitat, una manera de fer i de ser que t’acompanya al llarg de la teva vida i què, en poc o en molt, et fa portador d’una història comuna als que compartim per atzar o casualitat aquesta circumstància.

Sóc una apassionada de l’etimologia i també dels jocs de paraules, la semàntica i de les històries que ens expliquen el nom de les coses i, tot i que no acostumo a creure en qüestions de sort o dissort o en les coincidències, sovint aquestes històries em recorden a les persones que els hi tinc un afecte especial, més quan són en el paradís promès, com diria Màrius Torres.

Aquesta setmana, commemorem el dia internacional per l’eradicació de la violència contra les dones, arreu del món i a petició de la República Dominica, des de 1999 l’ONU va establir que es fa el dia 25 de novembre en homenatge a les Germanes Mirabal. A Lleida però, aquest dia té nom propi: Hortènsia.

Com segurament intuiran Hortènsia prové del llatí, i una de les possibles llegendes que dóna orígens del nom és força interessant: diuen que hi havia diferents Hortensis en la història romana el més famós del qual fou Quint Hortensi Hortal, orador i magistrat contemporani a Ciceró. Però més famós i reconegut que ell, ho fou la seva filla Hortènsia, una dona cultíssima i una excel·lent oradora amb uns coneixements sobre jurisprudència exemplars, tanmateix mai es va poder dedicar a l’advocacia perquè en l’època de la qual parlem, les dones tenien prohibit les activitats polítiques i l’advocacia.

L’Hortènsia romana es va fer famosa per un excel·lent discurs que va pronunciar davant del fòrum romà (en l’època del triumvirat) quan se’ls-hi va exigir pagar impostos. Per situar-vos en el context, les dones que eren d’una determinada classe i que es casaven sine manu, tenien dret a mantenir la titularitat dels seus béns en exclusiva, tot i que havien de tenir un tutor legal perquè les representés en els actes jurídics fins que tenien tres fills mascles, moment en què no necessitaven tutor, perquè passaven a ser sui iuris.

Tornant al fil de la història, aquestes dones eren jurídicament independents i posseïen béns propis, i eren llistades en un cens especial que estava exempt de pagar impostos ja que, en aquell moment, el fet de tributar t’atorgava el dret a poder votar, i com comprendran ningú estava disposat a donar el vot a les dones, per béns que aquesta tingués.

Arran de les guerres de l’època del segon triumvirat, l’imperi va necessitar recursos extraordinaris i van decidir treure una disposició que obligués a les dones a tributar si tenien béns de titularitat pròpia. Ens situem a l’any 42 ac., quan l’Hortènsia romana va encapçalar una immensa manifestació de dones i amb un discurs brillantíssim davant d’Octavi August, aquest va haver de retirar la disposició –que es va aplicar molt residualment-, doncs l’Hortènsia exigia que si les dones pagaven impostos igual que els homes, les dones havien de gaudir de tots els drets inherents a aquesta condició.

Segurament la nostra Hortènsia de Lleida té una història, vinculada al seu temps i a la seva ciutat, un xic diferent a la qual us explico; però l’estirp de lideratge femení, de lluitadora incansable pels drets de les dones i reivindicativa ho portava amb la mateixa intensitat i força que la què li va donar el nom dos mil·lennis abans.
La nostra Hortènsia Alonso i Veiga, va nàixer un 14 d’abril (un dia que també la va marcar per sempre més) i va morir a la seva ciutat el 9 de febrer de 2010, va ser professora de treball social, regidora de l’Ajuntament de Lleida i Consellera Comarcal del Segrià. Activista d’esquerres, socialista i feminista, va formar part del Grup de Dones de Lleida i de la UGT. Va lluitar pels drets de les persones i per les llibertats i fou la responsable de l’observatori per a les Víctimes de la Violència de Gènere a la subdelegació del Govern a Lleida des de la seva creació i fins a la seva mort. Com deia “La Comissió d’Avaluació i seguiment del protocol d’atenció a les dones en situació de violència masclista” en un article als diaris locals: “Ha estat una dona fidel als seus principis que també ha sabut traslladar a la seva vida professional”.
Perquè cada 25 de novembre la Lleida feminista, que surt al carrer a reivindicar “que ens volem vives”, guardi en la memòria el llegat i el compromís d’Hortènsia.

Jordina Freixanet

jordina

No m'agradaM'agrada (+7, 7 vots)
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Som l’Equip que treballa tots els continguts d’Hola Lleida. Som el Diari Digital de les Comarques de Ponent. La millor forma d’informar-te de tota l’actualitat de la capital i les comarques lleidatanes.