La República i la Neteja

0

El 17 de gener de 2018, mentre escric aquestes ratlles, celebrem St. Antoni, el de les bèsties i els tres tombs, i es constitueix el Parlament d’aquesta nova i estranya legislatura. Potser serà la primera d’una República just proclamada, o la darrera d’un sistema autonòmic que ja no serveix la voluntat democràtica d’una majoria de catalans.

Avui també m’havien convidat a afegir-me a una concentració de treballadores i treballadors de les empreses de neteja de Lleida per reclamar unes millores laborals, en condicions i també en el conveni.
I posats a fer República, i a col·laborar en una nova etapa del país i de l’administració que el serveix per mandat d’un Parlament sobirà i de l’ordenament legal que el sustenta, vull afegir-me la reivindicació des d’aquest escrit, per si algú vol llegir-lo.

Des de fa uns mesos, molt més intensament que abans, i molta més gent que mai, ens hem plantejat, o ens han posat en entredit –també violentament- el nostre paper com a ciutadans responsables, com a vots útils d’una democràcia en crisi però real, i encara més com a servidors públics a aquells que tenim aquesta opció, sort, destí o vocació, que de tot i deu haver.

Per tant, hem pogut avaluar i discutir sobre el nostre paper en el present i en el futur com a ciutadans conscients i com a protagonistes i corresponsables del nostre àmbit personal, cívic i professional.
Per tant, m’he sentit empès a fer-vos arribar unes dades i unes experiències que personalment he pogut contrastar.

Des de fa anys, els contractes públics a empreses de neteja tenen com a efecte principal la reducció d’hores i de retribucions (en espècie, en condicions, en vacances o directament en sou) al personal. No tant a les empreses –cada dia més grans- que hi concursen o als encarregats que fan d’intermediaris del dia a dia.
Es tendeix a l’adjudicació a la baixa per motius econòmics sense avaluar ni contrastar de manera fefaent que les empreses compleixen amb les seves obligacions mínimes amb els treballadors, acceptant subcontractacions, reduint la qualitat del material…

Hi ha empreses que estan fent trampa amb les clàusules socials i mediambientals que moltes vegades no han estat demostrables ni demostrades. O no han estat exigides.

Moltes petites empreses no poden competir en els concursos perquè grans multinacionals han entrat al sector, s’ha posat en el mateix paquet contractual la seguretat o altres serveis auxiliars, i es poden permetre baixes irresponsables que ja compensaran per altres bandes.

La guinda. Sabíeu que segons el conveni d’aquestes empreses els treballadors de la demarcació de Lleida cobren les hores a menys de la meitat de preu que a Barcelona? I això quan resulta que la part contractant actua moltes vegades des de Barcelona per a tot l’àmbit català (per exemple, a la Generalitat).

Ni en sé prou del tema ni potser em pertoca posar-me en temes de contractació. Però crec que sí que em toca exercir de ciutadà responsable que creu que en la República que volem, esperem i estem defensant en els seus inicis s’ha de fer neteja, i això inclou unes bones pràctiques en l’administració en tota la cosa pública i en el respecte als drets de totes i tots els treballadors, i un control rigorós que ho certifiqui.
I, a més, que quedi clar que Lleida només és a 2a B en el futbol (de moment), però de cap manera els nostres treballadors han de tenir menys drets que la resta de catalans.

Josep Tort i Bardolet

No m'agradaM'agrada Valora l'article!
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Pep Tort

Pep Tort és historiador i gestor cultural.