“L’Educació espanyola” de Pep Tort

0

Portem unes quantes setmanes de curset. I no és broma. El fonament de la democràcia és la responsabilitat de les decisions de tots i cadascun dels ciutadans, i com deleguem alguna d’aquestes responsabilitats en els nostres representants mitjançant el vot. I per tant, en la revolta –per dir-ho així- d’aquestes setmanes de setembre i octubre, molts de nosaltres, una gran majoria de ciutadans de Catalunya, han assumit poc o molt una dosi de la seva pròpia responsabilitat, alguns jugant-s’hi el físic i molts més la salut i el benestar.

Durant aquest llarg procés, molts conciutadans, per tant, ens hem “empoderat” tal com diu el mot de moda, i hem estat més conscients del nostre petit però important paper en la construcció de la vida i el futur col·lectius.

Però a més, i de regal, hem après nocions de dret civil i electoral, de resistència pacífica, de cohesió cívica, d’autodefensa, de comunitat educativa. Hem rebut lliçons d’informàtica aplicada, comunicacions, selecció de mitjans a llegir, veure o escoltar, secrets de “hackers”, pràctiques de mòbil i sistemes diversos. Hem escoltat classes magistrals d’economia domèstica, bancària i comunitària. Alguns han treballat la clandestinitat, la criptografia, la coordinació d’equips o la dinàmica de grup. Hem refrescat les nostres aptituds i pràctiques d’empatia, solidaritat, veïnatge, respecte, ponderació i mesura. Però també de ritmes i percussions nocturnes, caminades populars, coreografies de masses… nocions de fotografia, anàlisi de textos, inspiració per rodolins, acudits, eslògans i branding en general. I teràpies de sentit de l’humor, compassió, abraçades i retrobaments. A banda d’això, una escassa millora de cant col•lectiu, però un ferm avenç en cohesió política. Tot plegat, també, una bona dosi d’autoestima.

Com deia, doncs, unes setmanes de curset, sovint improvisat, però amb nota i revàlida.

Per això sap molt greu veure que una bona part de la ciutadania veïna, especialment la d’arreu d’Espanya, mentrestant ha rebut només unes sessions de melodrama falsejat, demagògia cridanera, mostres d’atacs de testosterona, classes d’insults i grolleria, i exercicis propis de hooligans i de provocadors. Mentre molts de nosaltres estàvem atrafegats passant pantalles de cursos variats, altres repassaven per enèsima vegada el primer curs de ”A por ellos”. I molts d’ells són repetidors veterans.

Quan alguns dels darrers debats, més vergonyants encara en seu parlamentària, posen en entredit la qualitat i la ideologia en l’educació dels nostres fills, se’m fa més present que l’”educació espanyolista” que alguns volen estandarditzar és, senzillament, una deseducació, una violència i una manca de responsabilitat gravíssima que ens voldria ignorants, incults, esclaus i francament mal educats. I amb això no vull ofendre l’educació de veritat ni la cultura d’Espanya, tan admirable com qualsevol, ja m’enteneu.

Crec que Catalunya en general trauria una mala nota en aquesta “educació espanyola” i que, en canvi hem millorat adequadament en l’assignatura de democràcia bàsica. Tant, que estem per sobre de la mitjana europea. Ànims, que queda molta carrera encara!

Josep Tort i Bardolet. Demòcrates de Catalunya

No m'agradaM'agrada (+2, 2 vots)
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Som l'Equip que treballa tots els continguts d'Hola Lleida. Som el Diari Digital de les Comarques de Ponent. La millor forma d'informar-te de tota l'actualitat de la capital i les comarques lleidatanes.