“Les llums del capitalisme” d’El Fill del Bord

0

Un any més, les llums del capitalisme han tornat a prendre els carrers de totes les ciutats del món i, just per això, ens podem convèncer que és Nadal. D’aquesta manera, indrets com el carrer Major es cobreixen de decoracions, garlandes, i fins i tot els aparadors que normalment es mostren més ordinaris semblen haver provingut del mateix Jardí de l’Edèn. Però això no és més que un intent de cobrir el que realment amaga: una desena de rodamóns dels quals ningú es preocupa, i uns preus exorbitants que motiven l’economia.

“La manera amb la qual ajuden els rodamóns, és donant-los una mica de menjar, un bitllet de transport, i enviant-los a una altra ciutat”. Malgrat que em desagradés tant l’assignatura de filosofia, el meu professor realment em va fer reflexionar amb aquesta afirmació. I amb aquestes festes just en arribar, m’ha suposat un context perfecte per presentar la crueltat del capitalisme. Com ja us he comentat, veiem com unes simples sabates poden etiquetar-se amb preus de 100, 200, i fins i tot 300 €, però allò que és més impressionant, no és això, sinó que hi ha consumidors disposats a pagar-ho. És ben cert que tothom té dret a gastar els seus propis diners en el que li sembla, però unes sabates valen realment 300 €? En un origen, el calçat va ser concebut com una necessitat humana, però actualment, ha passat a formar part de l’essència del capitalisme. Si es medita amb consciència, comprenem que tal quantitat de diners poden ser emprats per infinitat de coses, de manera que realment un producte mereix el que es paga per ell? Això hauria de ser el que un s’hauria de preguntar abans de fer qualsevol compra. Però deixem de banda aquest tema. Fent al•lusió a la citació del meu professor, tots els que concorrent el carrer Major habitualment s’hauran adonat que durant els últims dies han desaparegut els pidolaires que freqüentaven el mateix carrer. Amb campanyes com El Gran Recapte, s’ha aconseguit suficients recursos per ajudar-los i permetre que passin uns bons dies durant les festes. Però és llavors quan alguns no aconsegueixen entendre que ells també són persones i, solucionant-los-hi la vida durant un mes o dos no els hi soluciona tota la vida.

Aquest tema pot generar una enorme polèmica, perquè inclús en la meva pròpia família ha sorgit una gran diversitat d’opinions –principalment contràries a la meva–, però m’agradaria remarcar que exposo la meva disconformitat no envers l’acció de ser solidari, sinó que en la hipocresia que exhibeix la nostra societat, la qual sols es preocupa temporalment per alguns aspectes quan són assumptes permanents que no haurien de romandre intangibles.

El Fill del Bord

No m'agradaM'agrada Valora l'article!
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Som l'Equip que treballa tots els continguts d'Hola Lleida. Som el Diari Digital de les Comarques de Ponent. La millor forma d'informar-te de tota l'actualitat de la capital i les comarques lleidatanes.