“Mira… jo d’això no en sé” de Bea Obis

0

Ja no dissimulo. I no, de tot no en sé. De fet crec que ni jo ni ningú.

Vivim en uns temps en que tothom n’ha de saber de tot i sinó ets ignorant o imbècil. Doncs sí, en algunes coses sóc ignorant i prefereixo mil vegades les persones que diuen “mira, jo d’això no en sé” que aquelles que assenteixen amb el cap, que diuen “sí, sí” i en realitat no saben de què estàs parlant. Volen simular una perfecció que només els perjudica a ells. Si no ho saps, pregunta ¡ i llavors només passaràs per ignorant l’estona en que tardin en contestar-te.

També és cert que de vegades dius que ho saps per no allargar-nos, no interrompre el fil de la conversa, no distorsionar el relat. Perdoneu però es tracta de que el relat el seguim tots o sinó potser haurem d’abandonar. Per això m’encanta tot el tema slow. Escoltem i parem massa poc per analitzar les coses. Sortim d’una exposició d’art, del cinema o acabem de llegir un llibre i ja hem de manifestar una opinió ràpida, curta i singular o original. Doncs crec que algunes exposicions, pel•lícules i llibres abans s’han de pair. Després d’un bon àpat, una bona migdiada diuen, oi? Doncs hauria de valer també en el cas d’opinar sobre art, cinema i cultura en general.

També passa amb la política: escoltes un i altre i has d’opinar sobre un i altre i moltes vegades sense poder contrastar punts de vista, realitats, estadístiques. Tots ens hem convertit en opinadors i les nostres veritats les volem fer universals.

Sort que poc a poc torna l’slow. En el menjar, en el gaudir del temps, en el tornar a ser. Sí. Tornar a ser. Estic convençuda que tothom té la clau de la seva vida, de poder crear la seva i construir-la, de-construir-la, rehabilitar-la, restaurar-la, renovar-la,.. i per això cal parar, mirar i escoltar. Quan trobes el que ets, pots decidir el que vols ser i només així ets imparable. Llavors ja no t’avergonyeix el dir: mira, jo d’això no en sé. Perquè tens ganes d’aprendre noves coses, de provar nous plats, de viure noves experiències. I per tornar a l’slow hem de sacsejar la ment, el cos, aquesta ètica més basada en el quedar bé que en el fer el que creus més adequat.

Llavors arribes al món dels t’estimo. Una altra paraula que es diu poc. No volem mostrar la nostra ignorància, tot i saber que ningú es perfecte, i tampoc volem mostrar la nostra estima. En tenim prou amb un “cuida´t, fes bondat, vigila..” substituts del “t’estimo” que no gosem dir per vergonya nostra o per no avergonyir l’altre. És que en som de complicats els grans eh? Entre les pors, les vergonyes i les falses ètiques podríem fer cadascú de nosaltres una enciclopèdia!

Us proposo dues accions per aquest Nadal:

1.- Dir t’estimo i mostrar aquesta estima a quatre persones que us estimeu (tan de bo arribeu a deu) i observeu el somriure fantàstic que fan quan els hi ho dieu o els hi ho mostreu.

2.- Reconèixer allò que no saps , si sorgeix el cas, i si et demanen el teu punt de vista reclama el teu temps per pair-ho, meditar-ho, valorar-ho i així, quan estiguis preparat, exposar-ho de la millor manera possible.

Post Data: Si afegiu alguna abraçada de tant en tant, el somriure és fa més gran.

Ja em direu com ha anat la cosa! I com que fins l’any que ve no ens retrobarem, els meus millors desitjos d’escolta, tranquil•litat i observació durant aquests dies del sálvese quien pueda!

Bea Obis

Bea Obis

No m'agradaM'agrada Valora l'article!
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Bea Obis

Emprenedora cada dia, Bea Obis és formadora, escriptora i membre imprescindible de la vida associativa i empresarial a Lleida.