“No fem solitària la lluita pels nostres drets!” de Cristina Rodríguez

0

L’atur i el treball precari són un dels principals problemes que concerneixen el nostre país. Aquests problemes afecten de manera més directa les dones i els joves.

Ara s’exigeix treballar en condicions precàries, amb salaris baixos i jornades excessives, amb gran inseguretat i incertesa en l’ocupació, i gairebé sempre sense un reconeixement social. Tots aquests condicionants provoquen que hi hagi un augment de la vulnerabilitat i l’exclusió social.

La gran majoria de la gent jove que treballa no coneix cap altra realitat que la del treball precari, l’atur, l’alternança de feines, la compaginació de diferents feines, i tot això acompanyat de baixos salaris que no els permeten poder independitzar-se ni realitzar-se com a treballadors o treballadores. La gran majoria no han conegut el treball continuat en el temps i el treball estable, i, per tant, no han pogut viure el que comporta la socialització del món laboral, cosa que els impedeix desenvolupar la seva consciència de treballadors i treballadores i membres d’un col·lectiu.

En la societat actual, el món de les noves tecnologies de la informació, de la indústria 4.0, fa que l’ocupació, tal com la coneixem, canviï, que les empreses s’organitzin de forma diferent, que les habilitats que es demanen als treballadors i treballadores siguin diferents, que sorgeixin noves professions.

Aquesta nova situació laboral fa que l’empresariat valori, a l’hora de seleccionar un treballador o treballadora, un seguit de competències i actituds com per exemple la motivació pel treball ben fet i estar preparat per voler fer i aprendre, és a dir, es valora més l’actitud que no pas les habilitats.
La gran majoria de les noves professions que sorgeixen tenen uns inconvenients importants a l’hora de defensar els drets dels treballadors i treballadores: la individualització i l’aïllament. Aquests inconvenients provoquen indefensió. Aquesta individualització i aïllament dificulten l’organització d’aquest sector de treballadors i treballadores i ajuden al fet que la gent jove no tingui la consciència de lluita col·lectiva.

La gent jove ha de saber i ha d’entendre que els seus problemes no són problemes individuals, sinó que són col·lectius. Que la força individual és insignificant davant la força del grup, que cap de nosaltres és millor que tots junts.

Avui vivim el treball interioritzant els conflictes laborals i busquem mecanismes de defensa individuals: fem solitària la lluita pels nostres drets.

Hem de lluitar, hem de ser valents, no ens hem de conformar, la lluita l’hem de fer compartida, la lluita ha de ser organitzada perquè junts sempre serem més forts.

Cristina Rodríguez i Vila
Secretària general de CCOO de les Terres de Lleida

No m'agradaM'agrada (+7, 9 vots)
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Opinió

La secció d'Hola Lleida on trobareu l'opinió de les personalitats, organitzacions i entitats més importants de Ponent.