“NO MORIM, ENS MATEN!” de Sònia Sanz

0

Contra les violències masclistes, pactes reals!

44 dones han estat assassinades per criminals masclistes durant el 2017, fins aquest mes de novembre. Una dada que no reflecteix l’abast real dels feminicidis atès que només es contemplen els assassinats comesos en l’àmbit de la parella o exparella.

8 nens i nenes han estat assassinats pel seu pare, un agressor masclista que pretenia causar el major dany a la mare, matant al seu fill o filla. El fenomen d’atemptar contra la vida de les criatures ha pres unes dimensions cruelment alarmants aquest 2017, on s’han multiplicat els assassinats infantils a mans del seu propi progenitor.

Vivim en un sistema que crea desenes de criminals cada any i milers d’agressors en potència. I que a més en fa un tractament mediàtic amb grans dosis d’irresponsabilitat en determinats mitjans. Aquest any hem vist la sobreexposició mediàtica com el cas de Juana Rivas o el de la Manada dels San Fermines on, de manera impune, es posa el focus sobre la credibilitat de la dona víctima i es promouen tòpics i prejudicis masclistes que atempten contra la seva dignitat i la de totes les dones.

El 2017 serà l’any que ha vist la llum el Pacte d’Estat contra la violència de gènere, una llarga reivindicació que, si bé ha aconseguit impulsar un bon nombre de mesures, també deixa pel camí altres importants reivindicacions feministes.

A Catalunya vam impulsar l’Acord Social i Polític, amb ampli suport al Parlament, però, del que no se n’ha obtingut cap fruit. La manca de voluntat política del govern català ha quedat palesa en les retallades pressupostàries de fins al 24% en violència masclista i, en el nul desplegament de la Llei d’Igualtat i de les polítiques i serveis de la Llei del dret de les dones a eradicar les violències masclistes.

Un Pacte d’Estat o un Acord Social i Polític han de ser instruments reals per a implicar la societat civil, agents socials i polítics i tots els àmbits institucionals, en la tasca de desenvolupar estratègies de lluita contra les violències masclistes

Cal seguir reivindicant instruments jurídics per al reconeixement dels drets de totes les dones i de les diferents violències masclistes que pateixen. Eliminar les dobles i triples discriminacions de minories ètniques o migrades, amb diversitats funcionals o dones grans. Cal intervenir en les adolescències.

Cal fer i exigir el desplegament de les mesures i les recomanacions internacionals i la dotació pressupostària.

Cal intervenir en l’àmbit de la publicitat, la comunicació i la reproducció cultural de manifestacions sexistes, misògines, lesbofòbiques i transfòbiques.

Cal fer front a les violències sexuals i intervenir sobre el sistema de valors i creences que perpetua la masculinitat masclista.

I cal fer visible que la responsabilitat de les violències masclistes són de qui les exerceix i de qui participa a perpetuar-les. Cal acabar amb la complicitat i la impunitat.

CAL FER MOLT MÉS!!

Sònia Sanz Cid
Catalunta en Comú-Podem Terres de Lleida i Alt Pirineu i Aran

No m'agradaM'agrada Valora l'article!
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Opinió

La secció d’Hola Lleida on trobareu l’opinió de les personalitats, organitzacions i entitats més importants de Ponent.