Oh My Gloh! El raconet de Lleida on la màgia de l’art de fer joies es fa realitat

0
 
  

Són temps on tot està sotmès a la dictadura de les grans marques, i fins i tot el món de les joies s’hi veu arrossegat. Per això té especial valor quan sorgeixen projectes basats en la passió per l’art fet a mà, o en aconseguir peces diferents, que no trobaríem en cap gran pàgina d’internet ni a cap franquícia. És el cas d’Oh My Gloh!, on Glòria Rico ens ofereix grans propostes que ens faran sentir úniques, diferents i sobretot, maques. Glòria s’apassiona parlant de les joies que mostra als seus aparadors de la plaça Ricard Viñes de Lleida, i és capaç de transmetre tot el que significa una peça i el que pot aportar a la nostra vida. Deia un anunci que un diamant és per a sempre. I una joia d’Oh My Gloh!, sens dubte també.

Glòria Rico

Entrevistador (E): Què et va portar a muntar Oh My Gloh?

Glòria Rico (GR): Doncs diversos factors. El més important és que la joieria és un món que a mi sempre m’agrada molt. Des de feia molt temps, fins i tot abans de començar la carrera universitària! L’altre factor eren les meves circumstàncies personals. Una persona de més de 45 anys, amb llicenciatura, que ha estat a llocs directius durant un temps, és difícil que en una ciutat com Lleida trobi un lloc adient a la seva preparació i al seu currículum. Per això vaig pensar que era hora de convertir-me en autònoma i empresaria/comercial de fer un pas endavant. I em vaig llençar a la piscina!

E: Quina rebuda ha tingut el teu projecte empresarial entre la gent?

GR: Crec que bona. El que passa és que és una època difícil per tothom. Un projecte és una carrera de fons, en la que has d’invertir en diferents coses, estar al dia i tenir en compte que és un món molt competitiu, on es suma també l’era d’internet. Molta gent ve a veure coses aquí, i després les busca per internet. I valen el mateix! Per això normalment busco proveïdors que no venguin per internet a persones físiques, sinó a empreses. I normalment ho faig per aquest motiu. Si jo faig una web, vendré el material amb el producte que jo faci. Aquest és el segon pas, la fabricació de les meves peces, que ja he començat.

E: De tot el que vens, on hi ha coses molt maques, quin és el producte que està tenint més èxit, aquell que més et demanen?

GR: A mi em costa dir-te un producte que hagi tingut molt èxit o m’hagin demanat molt, perquè jo introdueixo molts productes a la gent, perquè moltes persones busquen ser aconsellats. Tot i això, el que ensenyo més és la plata amb color o amb cristall d’Swarovsky, que és el que més èxit està tenint. És allò que més venc, i veig que la gent més resposta positiva m’està donant.

Joia Luxcenter

E: Si haguessis d’escollir la teva peça preferida de la botiga, quina seria?

GR: Jo triaria aquesta joia de “Luxcenter”, que és una casa de Madrid. A “Luxcenter” treballen molt bé la imatge, amb l’Edurne de cara visible i contínuament fent coses noves. Per mi és la joia que m’agrada més, no solament pel color, sinó també per la seva estètica. És retro modern. M’agrada molt la joia que evoca al passat. Abans la plata no era joia, ara sí que ho comença a ser i fins i tot es veu plata que s’hereta. Abans només s’heretava l’or, en absolut la plata. M’agrada el concepte de crear peces que encara que pugin més de preu, són peces molt especials. Peces que no estan destinades per a tot tipus de públics, sinó per a persones que sàpiguen que una peça de plata com aquesta val més de 100 euros. No me la posaria jo perquè sóc molt prudent, però si m’agrada tenir-la i vendre-la.

E: Abans comentaves que molta gent es deixa aconsellar, és el paper que actualment han de jugar les botigues per poder competir amb internet?

GR: Sí. És com la roba, si tu saps que una marca et queda bé i pots comprar-la per internet, ho fas, però no sempre tens aquesta seguretat. Amb la joia, o les arracades per exemple, és semblant. Un té el forat de l’arracada esquinçat, l’altre té el lòbul molt gros, hi ha molts tipus d’orelles! Si tu no t’ho proves, realment no sabràs que escollir. Perquè cada fabricant fa un tipus diferent, amb tanques diferents, etc. Per això molta gent es deixa aconsellar, i quan veu in situ com li queda, s’alegra. I amb la roba passa el mateix. Si realment el comerç petit i de barri com jo pot subsistir serà gràcies a l’atenció molt personalitzada, molt personalitzada. Hauríem de ser capaços que, quan entri una clienta i ens digui que vol que l’ajudem, tancar la porta i dir: t’atenc a tu. Aquesta ha de ser la nostra raó de ser.

E: Quan hem començat a parlar m’has comentat que voldries ampliar la botiga a roba, com t’agradaria veure el teu projecte d’aquí a uns anys?

GR: M’agradaria ampliar la botiga a roba, complements i seguir amb la joieria. Continuaria igual, però un cop has entrat et podries vestir, calçar i enjoiar-te o ficar-te els complements. Sortir amb un look complet. De fet, a la gent li fa molta mandra rondar. Cada dia més! I a les 5 de la tarda a veure qui surt per Lleida a 40 graus! (Riu) Jo si sé que en una botiga m’encaixa amb el meu estil, i amb el meu pressupost, hi aniré. No ha de ser ni molt cara, ni molt barata, un preu mitjà.

Oh My Glo! a la plaça Ricard Viñes

No m'agradaM'agrada Valora l'article!
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Som l'Equip que treballa tots els continguts d'Hola Lleida. Som el Diari Digital de les Comarques de Ponent. La millor forma d'informar-te de tota l'actualitat de la capital i les comarques lleidatanes.