“On és el Panoràmix? (conte d’estiu)” d’Antonieta Jarne

0

Som a l’any 2017 després de Crist. Tot Iltirda és ocupada per demòcrates encaparrats a exercir els seus drets més fonamentals i dipositar les seues voluntats dins unes urnes.

Tot Iltirda? No! Dos llogarets dirigits pels mantenidors d’un Despotisme Il·lustrat d’allò més ranci (si és que hi pot haver un Despotisme Il·lustrat que no ho sigui) rebutgen una vegada i una altra les pretensions dels bàrbars. Aferrant-se a la democràcia representativa en el sentit més restrictiu, l’un s’obstina ufanosament a mantenir noms de personatges franquistes als carrers –contravenint la Llei de Memòria Històrica- i fa venir al mateix Juli Cèsar perquè inauguri provocadorament un parador nacional –també d’infaust record franquista- en un lloc altament sensible per a la resistència dels habitants d’Iltirda. L’altre no es queda pas enrere i utilitza el seu reduït sanedrí per prendre decisions de gran trascendència que afecten la comunitat que dirigeix malgrat que se li demana des de diferents flancs que reorienti les seues decisions. La llista de despropòsits que allunyen els nostres copdegarròtix de la voluntat del poble bàrbar es podria ampliar. Dissortadament. Viuen d’esquenes a les mobilitzacions socials més profundament transformadores de les últimes dècades d’Hispània. Els seus motius són tèrbols, més enllà dels argumentaris polítics que exhibeixen amb turpitud i arrogància. Sabedors que mai no han format part de les elits principesques d’Iltirda, s’autoprotegeixen encastellant-se en un espai delimitat per la manca de generositat i l’acumulació de rancúnies. No només els fa por que el cel els caigui a sobre sinó que els produeix pànic l’assumpció de riscos, cosa que comporta l’embrutiment de l’ànima i que es vagin empetitint en progressió geomètrica. Diguem-ho clar. En realitat, que els dos copdegarròtix posin, dia sí i dia també, pals a les rodes perquè la col·lectivitat de bàrbars es manifesti en el sentit que cregui més convenient és, ras i curt, l’excusa. Que es neguin a ser receptius de les demandes dels bàrbars demòcrates apel·lant a normatives i reglamentacions reals o imaginàries és bàsicament el pretext per no afrontar incapacitats i no posar fil a l’agulla de comportaments acomplexats d’orígens similars en ambdós casos.

Resulta curiós que hagin coincidit en l’espai i el temps dos copdegarròtix que practiquen animadversions similars. Molts bàrbars demòcrates es pregunten per què i elaboren benintencionadament relats sobre la condició històrica d’Iltirda respecte al conjunt de l’imperi. Potser la raó és més senzilla, responsable i autocrítica. On hi ha el druïda que proporcioni la poció màgica? Perquè la qüestió, i això només depèn dels bàrbars demòcrates, és que ni en els dos llogarets esmentats ni en els de la vora s’ensuma la presència de cap Panoràmix que faciliti el relleu dels dos copdegarròtix.

Aclariment: Tal com he apuntat en el títol, aquest text és un conte. Qualsevol semblança amb la realitat és una simple coincidència ja que com es pot comprovar l’astúcia d’Astèrix i la bonhomia d’Obèlix són inexistents.

Antonieta Jarne

No m'agradaM'agrada Valora l'article!
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Antonieta Jarne

Convençuda que la base de la revolució passa pels valors, la voluntat i la consciència -Guevara dixit. En la meua feina em dedico a analitzar els diàlegs entre present i passat.