Orgull simplement de ser persona

0

Fa pocs dies vam celebrar “El dia de l’orgull LGBTI”, bé… potser va ser la “Setmana de l’orgull”, que amb tota la informació, cartells, etc que hi havia al Facebook, va ser més d’un dia! Però cada any hem de sentir les mateixes protestes:

  • “Per què han de celebrar que són gais?” I tornem a explicar, perquè encara no saben que és “orgull d’un col·lectiu”, no pas “orgull gai”, que el col·lectiu que demana visibilitat i normalitat és molt més gran. I que no celebren, que reivindiquen. Em recorden la gent que diu que l’11 de setembre celebrem una derrota… No senyors, no senyores: reivindiquem uns drets tot recordant un fet històric. Doncs el mateix amb el col·lectiu. No és tan difícil d’entendre.
  • “Per què no hi ha un dia de l’orgull hetero?” Perquè no ho necessitem, perquè cada dia posem de manifest la nostra suposada “normalitat”. Perquè no estem perseguits per ser heteros i tenim tots els drets intactes.
  • “Els gais es posen en evidència i es ridiculitzen ells mateixos”. No ens equivoquem: fan el possible per fer visible la seva lluita i, de pas, es diverteixen. I recordem que ni tot el col·lectiu LGBTI surt disfressat, ni tothom qui va a la manifestació pertany al col·lectiu. Hi ha moltíssima gent que hi anem per donar suport a els seus drets. La pena és que encara s’hagin de reclamar.

És molt difícil mantenir una conversa amb una persona que et diu a la cara que ser gai és anormal, és antinatural i (podeu riure) fins i tot que ser gai és d’esquerres. És impressionant parlar amb una dona de la teva mateixa edat que et diu que el que passa avui amb els joves és que tenen molt de vici. Sí, tot això encara passa, i moltes més coses denunciables! És penós que s’hagi de fer una llei específica per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.

Quin exemple van donar els alumnes de l’IES Gili i Gaya, de Lleida, fent pública l’homofòbia del seu professor! És horrible la quantitat de gent que encara pensa com ell. Sort que cada dia hi ha més persones que troben absurdes les diferències entre la gent, ja sigui per sexe, per religió, per raça, etc. Però, compte! No abaixem la guàrdia perquè encara queda molta feina per fer, per arribar a una societat igual per a tots i totes on només faci falta tenir orgull simplement de ser persona.

Mar Vilaró

No m'agradaM'agrada (+4, 6 vots)
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Mar Vilaró

Nascuda a Barcelona i lleidatana d'adopció. Periodista especialitzada en Comunicació. "Sobrevisc entre la feina, les xerrades, el teatre, els amics i les amigues, el marit, els fills... Tots ells fan que gaudeixi de la vida amb el màxim humor possible" explica ella mateixa. www.mimcomunicacio.com