Paraula de República

0

Avui l’article us demanarà que participeu activament de la lectura fent un joc de comparació i paral·lelisme. A cada personatge de la història vosaltres haureu d’imaginar el seu homòleg actual, en algun cas concret seran grups o una llei. Per facilitar-ho posaré uns parèntesis i així aneu completant mentalment. A veure com surt tot! Comencem?

Fa més de 2000 anys a la riba del riu Jordà s’hi va acostar una multitud de persones expectants. Tothom volia veure la trobada entre Joan Baptista i Jesús de Natzaret els dos profetes del moment junts en un moment considerat històric. Va ser Joan ( ) qui veient el clam de tanta gent va decidir fer un pas al costat i va dir a Jesús ( ) “tu reencarnes la paraula de Déu que jo he explicat, tu ja hi eres abans que jo”. Alguns evangelis expliquen que molts seguidors de Jesús abans havien seguit a Joan però van canviar de profeta per l’autenticitat del missatge i pel nou carisma humil, comunicador, coherent i proper de Jesús. Jesús es va deixar batejar per Joan en un acte d’humilitat pública.

En aquell moment Judea era governada per Ponç Pilat ( ), procònsol assignat per l’imperi Romà a les ordres de l’Emperador Tiberi ( ). Pilat va ser l’encarregat d’organitzar censos entre els nuclis de població hebrea. A partir d’aquest cens es passaven a cobrar impostos que anirien directament a les arques de Roma, la gran capital, on tots els governadors de les províncies perifèriques somiaven a retirar-s’hi fent vida de senadors. Pilat gaudia de tota la complicitat d’Herodes ( ), el monarca que exercia un poder simbòlic i dependent dels romans que tot i el seu domini el van mantenir en el seu statu quo. Us sona tot això, no? Seguim!

Un grup dominant de l’època eren els fariseus ( ), fonamentalistes de la Llei de Moisès que regia la societat en aquell moment. Els fariseus se sentien amenaçats pel discurs de valors de Jesús que posava en entredit al conservadorisme dels qui interpretaven la llei a favor seu. Per això, els fariseus van escollir l’estratègia de qüestionar a Jesús per poder-lo acusar d’anar en contra de la llei sagrada. Això va passar un dissabte quan Jesús anava de camí per uns sembrats i es va aturar mentre els seus deixebles es posaren a segar espigues per ajudar uns pagesos. Els fariseus que el seguien per fer-lo caure en un parany legal van aparèixer en el moment oportú i li van recordar a Jesús que segons la Llei el Sàbat era un dia de descans i li van preguntar si ell aprovava l’activitat en dissabte sagrat. La resposta de Jesús va ser ben senzilla: “El dissabte ha estat fet per a l’home, i no l’home per al dissabte”. Els preceptes legals no poden estar per sobre de les persones quan aquestes expressen una necessitat real. La Llei ( ) s’ha d’adaptar al servei de la gent. Els fariseus ho van seguir intentant en múltiples ocasions sense sort perquè el missatge de Jesús era senzillament imbatible.

Jesús va seguir explicant la paraula de Déu poble a poble. Aquesta bona nova d’un Déu diferent, ple d’amor, on tothom era convidat a viure la fe amb alegria i fraternitat. I va fer difusió del seu missatge amb l’exemple propi i dels seus deixebles, vivint en comunitat, compartint, fent el bé, atenent malalts,… Jesús va començar a preocupar poderosament Pilat i Herodes que van establir un pla per inhabilitar-lo. La pressió dels romans es va dirigir a un dels seus deixebles, Judes ( ), un dels seus homes de confiança que va ser temptat fins al punt de consumir una gran traïció que Jesús va acabar perdonant demostrant la seva grandesa espiritual.

Els romans finalment van empresonar i crucificar Jesús perquè havia aconseguit mobilitzar tot un poble que demanava a crits justícia. Els romans van voler escarmentar-lo a ell i als seus deixebles que van ser perseguits per tot Judea i per la resta de l’Imperi. Un d’ells Pere ( ) quan el van reconèixer va negar ser partidari de Jesús fins a tres cops. La seva consciència va quedar alliberada perquè tant ell com la resta dels deixebles a l’exili sabien que ho va fer per salvar la vida i poder seguir amb la causa. El temps li va donar la raó.

Els romans van eliminar al líder però la revolució ja era del poble i va ser imparable des del convenciment de moltes comunitats de base que van mantenir viva la flama. Fins al punt que amb el pas del temps el mateix Imperi Romà va acabar acollint al cristianisme com a religió pròpia de l’imperi.
I fins aquí aquesta història plena de paral·lelismes que vol ser també un exemple d’esperança i de fe que ben segur necessitarem per seguir peregrinant en aquest món. Estic segur que haureu aconseguit completar amb èxit els espais i espero que l’activitat us hagi semblat entretinguda i reflexiva. Seguirem fent camí amb els valors sabent que amb la nostra perseverança i unió arribarem tard o d’hora a la nostra terra promesa. Salut, seny i república!

Joan Pifarré 

No m'agradaM'agrada (+2, 2 vots)
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Joan Pifarré

En Joan és pedagog i pagès a l’Horta de Lleida. A Hola Lleida escriu la seva columna mensual “Filosofia de Pagès”.