“Quina Història d’Espanya van estudiar els avis apallissats l’1-O?” de Quintí Casals

0

El nacionalisme espanyol ha fet causa comú. Aquests dies és habitual que apareguin als mitjans de comunicació, exlíders socialistes o populars, mòmies polítiques ja defenestrades (González, Guerra, Aznar…), que, sense careta, advoquen per la intervenció de l’Exèrcit i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució per suspendre l’Estatut. Davant la raó, les patums nacionalistes espanyoles defensen la intimidació, repressió, opressió i, si convé, violència. Tot això, segons ells, s’ha de fer per salvaguardar la unitat de la pàtria espanyola. I no, segons la seva peculiar visió del conflicte, aquests arguments tan contundents no són nacionalisme, són democràcia. Per un altre cantó, segons aquests irreprotxables patriotes espanyols, si el Govern català de Carles Puigdemont vol dur a terme un referèndum, amb el suport d’una majoria parlamentària, esdevé un cop d’Estat, per la qual cosa el Govern està legitimat per fer ús de la força policial. A més, per adobar el seu discurs apocalíptic, argumenten que el nacionalisme és la causa de tots els mals ideològics i les guerres mundials anteriors, per la qual cosa s’ha de combatre de soca-rel.

Ummm…, no sé, no en quadra. Intento ser objectiu, però tinc la impressió que, segons vostès, hi ha nacionalismes de primera divisió (espanyol, francès, alemany, per exemple) i uns altres que no arriben ni a regional (català, cors o basc). És més, segons aquests patriotes espanyols, si un nacionalisme de primera té un Estat al darrere està legitimitat per sufocar violentament qualsevol dels altres nacionalismes de regional, que, malgrat tinguin majoria en un Parlament, cas de Catalunya, són titllats de sediciosos quan demanen l’autodeterminació.

Busco més informació per tenir una millor opinió. Llegeixo la Carta de les Nacions Unides, signada el 26 de juny de 1945, que diu textualment, a l’article 1, punt 2, que els Estats que en formen part han de: “Desenvolupar entre les nacions unes relacions amistoses basades en el respecte al principi de la igualtat de drets dels pobles i del seu dret a la lliure determinació, i prendre totes aquelles mesures apropiades a enfortir la pau universal”. Llavors, Govern espanyol, en què quedem? L’autodeterminació dels pobles és un dret o no? I s’ha de promoure la pau universal? Jo diria que sí i sí, però la meva opinió, avui en dia, és irrellevant.

Haces de Luz: compendio de actividades escolares para niños de 9 a 10 años. Barcelona: editorial Prima Luce, 1962, p. 401.

Però el més curiós de tot plegat és com argumenten les patums nacionalistes espanyoles la formació del nacionalisme català. Diu el senyor Alfonso Guerra, en una memorable entrevista a Onda Cero del 4 d’octubre de 2017, que: “¿Sabe usted que la mayoría de profesores en primaria y secundaria son militantes de ERC? Imagínese, los rufianes enseñando a los niños el odio a España. ¡Cuarenta años con los colegios controlados, con la educación controlada!”

Senyor Guerra, quan iogurt fermentat porta dins. Vostè va errat o menteix per manipular a qui vulgui escoltar i carregar d’odi les piles del nacionalisme espanyol. I miri, és molt fàcil posar-lo al descobert. Només cal respondre una pregunta: sap qui va rebre una formació de 40 anys controlada per l’Estat? Els avis apallissats per la policia l’1-O perquè volien votar. Sí, els que van defensar el seu dret amb major convenciment. Ningú més. I vostè potser dirà, si li quedés un xic de raciocini: per què? Miri, faci el favor de mirar els mapes que la petita enciclopèdia titulada Haces de Luz, usada pel franquisme com un manual de primària durant els anys 50 i 60 del segle XX, elaborava per alliçonar en Història d’Espanya els nens de 9 anys. Doncs bé, aquells nens de 9 anys, ara s’han rebel·lat i són els avis apallissats per la policia l’1-O. Els mateixos que observaven amb terror els mapes manipulats d’una Espanya abans del 1936, on es podien veure esglésies cremades, creus trencades, la falç i el martell al cantó de paraules com vaga, comunisme i separatisme; i una bandera espanyola feta bocins. Aquells nens alliçonats amb la por del que manava i del que havia manat perquè ho havia fet tot malbé, ara són els que criden, en forma d’avis: “votarem” o “vull votar”. Mai és tard.

Per tant, no hauria de patir senyor Guerra, si el curs de la història segueix la lògica inversa que vostè exposa; aquests nens alliçonats pels rufianes d’ERC d’aquí a 40 anys abraçaran la bandera espanyola i refusaran l’estelada perquè es sabran manipulats… O, reconfortats, valoraran els seus mestres per haver-los explicat la veritat.

Quintí Casals Bergés
Historiador

No m'agradaM'agrada (+1, 1 vots)
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Opinió

La secció d’Hola Lleida on trobareu l’opinió de les personalitats, organitzacions i entitats més importants de Ponent.