RES PÚBLICA

0

La paraula república té el seu origen en la paraula composta llatina que està formada per “res” (assumpte) i “pública” (poble) o sigui que estem parlant ni més ni menys que de l’assumpte del poble. De sempre les persones ens hem organitzat buscant la manera més sostenible per viure en un desitjat equilibri social i en això hem anat evolucionant. Primer amb sistemes tribals, més endavant amb diferents tipus de feudalisme, passant pel pitjor absolutisme, dictadures i per diferents formes de parlamentarisme democràtic. Aquí i ara estem vivint en una democràcia que podríem considerar jeràrquica i poc horitzontal perquè es mostra llunyana a la ciutadania i perquè no aposta decididament per la participació activa dels seus ciutadans. Tenim importants reptes que ja són realitat en altres països, referèndums habituals per consultar durant la legislatura o per proposar canvis legislatius, pressupostos participatius on els ciutadans decideixin com invertir part del pressupost, assemblees de barris i totes les possibilitats del vot electrònic que pot agilitzar i millorar la participació ciutadana. Tot i que es comencen a obrir escletxes de llum encara sofrim uns governs que durant el seu mandat segresten el poder durant 4 anys per operar segons interessos poc generals i molt partidistes. Ara més que mai la revolució del poble català ha de servir per canviar-ho tot, per això fa tanta por als qui tenen tant poder i control a Europa i Espanya. No volen cedir-lo i menys a la ciutadania. Quina por fa un referèndum? Per quina raó no es pot convocar? Per què no es poden flexibilitzar o canviar les lleis establertes?

En el conflicte entre Catalunya i Espanya un referèndum acordat seria la forma més senzilla de valorar la posició de la ciutadania i també seria una bona fórmula perquè tothom acceptés esportivament el resultat de la decisió majoritària. El cas d’Escòcia va ser exemplar en aquest sentit, quina enveja veure la noblesa de dos pobles que disputen i acorden el seu futur amb aquesta serenor.

Ara l’Estat espanyol convoca eleccions amb l’article 155 per emmarcar-les dins de la inamovible constitució. I com que els catalans som optimistes de mena ja hi ha qui veu una gran oportunitat per demostrar al món que hi ha un gran i transversal sentiment de poble. Potser sí que aquestes eleccions poden mostrar un clar missatge a Espanya i Europa. La seva solució pot acabar sent la nostra, o millor dit, podria ser la solució per tothom que té el desig de tornar a viure amb normalitat.

Plató (427 aC – 347 aC) va recollir el pensament filosòfic del seu gran mestre Sòcrates en un llibre que tothom coneix com “La República”. Curiosament el títol original de l’obra en grec era Politeia, “ciutat”. Perquè Plató es preguntava com havia de ser la convivència justa entre ciutadans, plantejant aspectes existencials com el veritable sentit de la justícia, reflexionant sobre els sistemes polítics o parlant de la millor metodologia per governar amb saviesa. En el debat sobre la justícia recollit a “La República” Trasímac diu que la justícia és el que li és més profitós al més fort. A cada Estat, la justícia no és més que la conveniència del que té l’autoritat a les mans. El que governa ordena sempre el millor per a ell i els seus. En la rèplica Sòcrates contesta que aquell que és bo i savi no vol tenir avantatge sobre els seus semblants. Sòcrates acusa els que exerceixen el poder injustament d’ignorants i afirma que els justos sempre seran més feliços. Ja veieu, han passat més de 2000 anys i estem en el mateix punt, parlant de la injustícia de governants que abusen del seu poder, que no prediquen amb exemple, que fan empresonar persones per la seva ideologia i lideratge i que no escolten la voluntat popular que crida net, alt i clar.

La meva mare, pagesa de l’Horta de Lleida, reflexiona sobre el moment actual i quan li pregunto pels anys del règim franquista em diu: “El règim tenia tot el poder, utilitzava la violència quan algú el qüestionava i nosaltres teníem por, molta por. Però us veig a vosaltres i sento que sou diferents, esteu preparats, us heu format, heu viatjat pel món i, sobretot, no us fan por. No van poder atemorir-vos el dia 1 d’octubre i no podran mai. Sou la nostra esperança”. La saviesa popular sempre em sorprèn per la seva claredat. I realment és així, som moltíssima ciutadania decidida i empoderada que volem una solució justa per Catalunya sense anar contra Espanya.

Com deia el metge espanyol Santiago Ramón y Cajal: “Si hi ha alguna cosa en nosaltres veritablement divina, és la voluntat. Amb ella afermem la nostra personalitat, equilibrem el caràcter, desafiem l’adversitat, reconstruïm el cervell i ens superem diàriament.” Molts catalans i catalanes hem demostrat la nostra ferma voluntat, és per això que Catalunya acabarà tenint el seu reconeixement i tard o d’hora serem una nova i jove república plena de reptes però sobretot serem la república de les justes oportunitats.

Joan Pifarré

No m'agradaM'agrada (+1, 3 vots)
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Joan Pifarré

En Joan és pedagog i pagès a l'Horta de Lleida. A Hola Lleida escriu la seva columna mensual "Filosofia de Pagès".