Sr. Postu: “Quan m’aturo, la meua creativitat es revoluciona”

0

Quan entrevistes al Sr. Postu mai saps el que et pot passar. El primer cop vam acabar coneixent a la “Postumare”, un encant de dona que ens va fer sentir com a casa. El segon, vam veure un Sr. Postu emocionat parlant de la “Postuiaia”. La tercera vegada no podia ser diferent, i en el marc de parlar de les noves iniciatives solidàries del Postureig de Lleida, descobrim el Postu més creatiu. Aquell, que s’empesca tots els muntatges, els vídeos, els diàlegs i que cada dia ens aconsegueix robar un somriure “100% made in Lleida”.

Entrevistador (E): – Durant l’última entrevista vam parlar molt de la “Postuiaia”, i ens encantaria saber com està.

Sr. Postu (P): – Bé! Està bé. Cap problema. Ja us vaig contar que tenia principis d’Alzheimer, i així com hi ha persones que els afecta molt, i de seguida els hi genera problemes per al seu dia a dia, a ella no. El nivell de desenvolupament de la malaltia és molt baix, i de moment no ens fa patir massa. Però és una malaltia que desgraciadament sempre va a més. De moment, amb la meva família, fem moltes coses amb ella: dinars, vacances…

E: Avui estem amb vostè perquè ens expliqui en quines noves iniciatives solidàries s’ha involucrat, perquè ha tret noves xapes, oi?postu

P: Sí! Tenia tres xapes pendents, perquè el primer quadrimestre he estat molt enfeinat amb presentacions del “PostuLlibre”, i d’altres actes que no m’han deixat temps per a la gestió de xapes noves. Les que hem tret són tres, la 13a, 14a i 15a que faig. La primera és “I love Xarrar”, en favor del Centre de Rehabilitació de la Veu de Lleida, que té com a missió la rehabilitació integral de persones afectades de càncer de laringe, laringectomitzades i traqueotomitzades. Tenen una coral i em van dedicar el “Som de l’Oest”! La segona de les xapes és “I Love Paracontar”, per l’Associació Antisida de Lleida, que enguany celebra el 25è aniversari. Feia molt temps que m’ho havien demanat i vaig pensar que estaria molt bé donar-los un cop de mà. I la tercera particularment potser és una de les que em fa més il·lusió perquè és la primera xapa que no és per a una entitat solidària en temes de salut o pobresa, sinó per un dret social. És l’ “I Love Aniquivulga” que dóna suport al col·lectiu LGTBI i va destinada a l’Associació Colors de Ponent. Des del seu principi he ajudat molt a l’associació, conec una mica als fundadors, que van parlar amb mi, i sempre els he donat un cop de mà en la difusió. També em fa il·lusió que gràcies a Postureig de Lleida, sorgeixin associacions noves, i estic molt content. L’origen de la xapa era una idea que feia temps que em rondava pel cap, perquè tinc algun amic que és del col·lectiu i a vegades n’haviem parlat. Amb Colors de Ponent va sorgir l’oportunitat de fer-ho i m’ha fet molta il·lusió.

E: Fa un any del gran vídeo del “Lleidatanament” i aquest estiu torna a estar “a tope”. Però haurà de descansar. Què farà el Sr. Postu aquest estiu? Anirà a veure la Pepita i l’Antònio? Banyet al Pantà de Santa Anna?

P: No tinc massa plans ni cap viatge gran decidit! Però és temporada de donar tombs. M’agradaria veure llocs de la província de Lleida o passar temps a la piscina, sense fer res i tirat a la gespa. Res pensat en clar. A més em passa que sempre dic que a l’estiu faré vacances, però després resulta que l’estiu és una molt bona temporada per la pàgina, potser perquè la gent té més temps per mirar les xarxes. A sobre, quan m’aturo, la meua creativitat es revoluciona. En resum, que dubto que el Sr. Postu pari aquest estiu. Això sí, s’ho prendrà amb més calma, sense el ritme de la resta de l’any.

E: Aquest any, una cosa que s’ha vist molt a la seva pàgina, és un gran suport al Lleida Esportiu. De fet, l’equip ha viscut un “boom” de seguidors i d’entusiasme col·lectiu durant la fase dels Play Off per pujar a 2A. Creu que el fenomen viscut aquests mesos amb el futbol, i el del Postureig de Lleida, tenen alguna cosa en comú, en el fet aquest que els lleidatans busquem alguna cosa que ens faci diferents del món?

P: Sí, està clar. La gent té ganes que a la ciutat hi hagi un equip fort, que pugi a Segona. I es demostra quan hi ha un Play Off. La llàstima és que fa falta gent que vagi més sovint al camp. Jo no ho publico sempre, però hi vaig sovint perquè m’agrada i crec que és bo per Lleida. Potser caldria que hi hagués més concordança entre el club i els ciutadans. No parlo dels aficionats de pedra picada, dels de tota la vida. Els 1500 que hi són sempre i van a tot arreu. Però si penso que cal treballar els temes de la relació entre el club i la resta de lleidatans. No dic que sigui una qüestió sols del club, però és evident que fa falta. Sisquere l’any que ve, tota la gent que ha donat suport durant els play offs, hi vagi també durant l’any. I en lloc de ser 1500 siguin 2000, 3000 o 5000. I tant de bo l’any que ve pugem finalment a 2a, on segurament el volum de gent augmentarà molt més, i sens dubte serà molt beneficiós per la ciutat, i el territori.

E: Hi ha una darrera pregunta, que ens la fa una “postufan” de la Redacció del diari. Hem conegut al “Postupare”, a la “Postumare”, la “Postusister” i la “Postuiaia”. Veurem la “Postuparella”?

P: (Riu) Si és complicat trobar parella, imagina’t com ho és per convèncer algú que es disfressi i vagi pels llocs! No ho crec, llevat que sigui una cosa que sorgeixi de forma natural. Jo mai li demanaré a ningú que es disfressi, i que vagi amb mi a fer actes solidaris. De moment, amb la “Postusister” que m’acompanya de tant en tant, ja fem prou!

E: Moltes gràcies!

No m'agradaM'agrada (+2, 2 vots)
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Som l'Equip que treballa tots els continguts d'Hola Lleida. Som el Diari Digital de les Comarques de Ponent. La millor forma d'informar-te de tota l'actualitat de la capital i les comarques lleidatanes.