“Terra Nova” de Joan Pifarré

1
 
 
Quan el futur crida tant fort i ens interpel·la, a tots i totes, perquè decidim potser ens hauríem de seure a parlar-ne de veritat. I la veritat és que en el cas de Catalunya la dialèctica de l’Estat espanyol no sembla gens positiva ni molt menys constructiva. És cert que finalment el govern de la Generalitat ha tirat pel dret però pregunto a l’Estat… Quin model de país ens proposen? Com demostren afecció al poble català? Com respectaran la nostra llengua i cultura? Quines inversions i infraestructures tenen planificades al  nostre territori? Com solucionaran el ja reconegudíssim dèficit fiscal? Qui projecte tenen per Catalunya?
Fins al moment res…cap iniciativa proactiva només amenaça, cop de querella, enviament d’efectius policials antiavalots i aquella sensació autoritària i centralista de… a callar i creure! Crec sincerament que és una línia equivocada en una societat europea i madura, el temps dirà.
La realitat és que no tenim un problema únicament legal com ens volen fer creure, no tot acaba en una Constitució que molts no hem votat. Tenim un problema polític que no va solucionar l’intent d’encaix de l’Estatut del 2006 pels motius i cabrioles polítiques que tots sabem. Al final podem donar-li totes les voltes del món però la solució ens l’ha de portar la democràcia de les mans de les urnes. I, segurament, així serà tard o aviat. El dia 1 d’octubre i més endavant votarem i tant que votarem! I votarem tots i totes com ha de ser perquè és la manera més assenyada d’acordar quan no hi ha un consens clar en una societat. Tot i que reconec que sempre, sempre la millor opció és consensuar obertament.
Som un poble i ningú ho pot negar, no som millors ni pitjors que altres però tenim identitat i una història que ha salvat la mare llengua de la foguera en mil i una ocasions. Nació prové del llatí natio que vol dir néixer, es consideren nació o poble aquells que neixen i viuen en un mateix lloc i que comparteixen història, costums, llengua i cultura. No entenc perquè costa tant de reconèixer i perquè a Espanya no s’ha viscut amb esperit de riquesa la plurinacionalitat existent. Deia fa poques setmanes l’escriptor Jaume Cabré, un dels autors catalans més traduïts al món, que a l’únic lloc on li pregunten perquè escriu en català és a Madrid. Per pensar-hi.

Però mirem endavant… seguim igual? O fem un nou país? Aquest inici de setembre em deia el meu pare, un bon pagès de l’Horta lleidatana, que aquest any estava molt satisfet perquè havia plantat les tomateres en terra nova i tenia un hort a vessar del quan n’hem collit i fet conserva abundant per la tardor i l’hivern. Aquesta idea de terra nova ressona en el meu cap. Un lloc nou on tot comença de zero, on es podran projectar bons fonaments, socials i amb valors. Doncs m’agrada perquè és una bona oportunitat i no només pels que volem que Catalunya esdevingui un país també ho és per tota la resta de persones que legítimament no volen marxar d’Espanya, els entenc, els respecto. Els convidaria a il·lusionar-se per construir junts un nou projecte, perquè repensar-ho tot i començar de nou junts és la millor garantia perquè surti bé. Tots en necessitarem.

I torno….votarem…i igual que ha demostrat la gent en totes les últimes edicions de les diades tornarem a exemplificar que sabrem acceptar amb esportivitat el resultat si és NO. En aquest cas seguirem formant part d’Espanya però si és SÍ la farem grossa, construirem un país petit i molt però que molt ben parit!

Visca la terra, visca Catalunya!

Joan Pifarré

No m'agradaM'agrada (+3, 5 vots)
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Joan Pifarré

En Joan és pedagog i pagès a l’Horta de Lleida. A Hola Lleida escriu la seva columna mensual “Filosofia de Pagès”.

1 comentari

  1. Molt be Joan. Puc signar tot el que dius. Ací hi cap tothom que vulgui viure lliurement en un país petit, però tan rebonic….
    t’ho diu una madrilenya que als 20 anys es va enamorar ďun lleidatà i de catalunya quan va posar els peus en aquesta terra. Ep! He donat 4 fills a Catalunya.
    Visca catalunya LLIURE!!