TU, EL MEU LLOC EMOCIONAL PREFERIT

0

Per salut mental, tots necessitem espais emocionals positius on escapar-nos, alliberar-nos i “ser” i “deixar ser”. Sentir-nos lliures i alhora lligats a alguna cosa o a algú.

Deia Herman Melville: “Els espais emocionals no estan en cap mapa, els llocs verdaders i més bonics mai apareixen en un mapa”.

Fins hi tot hi ha psicòlegs que afirmen que amb 5 segons podem captar el clima emocional d’una casa i d’una família. Només mirant-los a la cara, el moviment de les mans, el to de veu i tot el seu llenguatge corporal. Dedueixes moltes coses (segur que hi ha marge d’error, evidentment).

I seguint amb Herman Melville, també crec que els llocs amb més bellesa són els que es construeixen entre dues persones que s’estimen de manera madura. Deixant els nostres egos, els prejudicis, els individualismes, les ofenses, les pors i altres dimonis que, sense sinceritat, apareixen de manera intermitent.

I, sense voler, estic afegint espais emocionals positius nous. Ja tenia l’espai amb els meus fills, les meves germanes, el meu lloc preferit de desconnexió (queda per a mi) i apareix un nou espai. TU.

I aquest TU és una edició limitada. Un espai emocional difícil de definir de vegades i que t’envolta de pau, calma, frescor, ganes. Un espai que reforcem tos dos amb sinceritat i honestedat sense falsedats (d’aquestes encara ens n’envolten algunes). I és un plaer.

Un espai on la subtilesa d’una mirada diu molt. Endevina, agraeix, gaudeix, reforça, creix. I tot això amb una sola mirada, una mirada autèntica. I és un plaer.

Un espai on cuidem aquesta connexió inesperada (almenys per part meva) des del primer dia. Des del primer sopar, des del primer petó, des de la primera sortida en bicicleta, des del primer missatge de whatsapp. I això és complicitat. I és un plaer.

I ell em contagia d’amor, d’alegria, de voluntat, de perseverança, de present, de futur. Em commouen moltes de les nostres converses. Em convencen quasi totes les seves propostes. M’entusiasma aquesta manera de ser, tan transparent, atenta, amb clars i obscurs que ens fan ser millors en la nostra relació i per això val la pena lluitar (imagineu aquest paràgraf ara a l’inrevés, com si fos ell el que parlés).

I així l’estimo: sense límits, sense complexos, pentinada i despentinada, amb coratge, amb tot i sense res, sense jutjar, sense perdre temps, amb promeses i sense juraments, a voltes de manera descontrolada, d’altres de manera serena, vivint els moments (els més esbojarrats i els més tranquils).

De vegades també l’estimo sense demanar-li permís. Ja em disculparàs, carinyo!

I tot això passa perquè em fa pessigolles el seu somriure i m’agrada.

Bea Obis

No m'agradaM'agrada (+1, 1 vots)
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Bea Obis

Emprenedora cada dia, Bea Obis és formadora, escriptora i membre imprescindible de la vida associativa i empresarial a Lleida.