Un instant ho canvia tot

0

He desaprès per a reaprendre que viure el present és vital per la meva supervivència. Perquè tot pot canviar en un instant, només uns segons, un!… i deixes de viure, et quedes sense feina, perds algú estimat, el cotxe s’espatlla, t’anul·len un viatge, la canonada de l’aigua explota…

Perquè els instants són més poderosos del que podem imaginar. I jo ja no estic per perdrem més presents, més instants i més segons. No sé què està escrit en el meu destí i no esperaré a què algú me’l digui o me’l marqui. Sóc de les que surto a buscar-lo. Som nosaltres els que decidim quines ombres i quines llums volem reflectir en funció del que som. Miro amb compassió (entesa com a desig de no patiment dels altres) aquelles persones que es resisteixen a ser el que són per mostrar el que volen ser i potser no seran mai. I aprenc d’aquestes situacions sovint no volgudes ni desitjades que desconcerten als seus protagonistes. I finalment elles aprenen que si el canvi no és possible el millor és canviar d’actitud. L’alternativa al canvi és morir en vida. I llavors les roses es tornen negres. Costa pensar i de vegades es perd el nord, l’esperança, toques fons. Les mans deixen de ser suaus, no es pot percebre l’amor dels que ens estimen i ens volen tal com són perquè en el fons no sabem qui o què som. Perdem identitat i no reconeixem la nostra pròpia essència, s’amaga, es bloqueja, desapareix temporalment. I quan això passa els núvols d’aquell gris cendra es fan grans. Per molt que vulguis sortir de la tempesta i fugir de les adversitats, necessitem ajuda. De vegades els millors professionals són les persones que tens al costat (pares, mares, germans i germanes) a voltes són desconeguts especialistes en tractaments terapèutics. En tot cas, sigui quina sigui la decisió que es prengui, resulta agosarada i ens costa. Els humans estem acostumats a prendre decisions sense renunciar a la resta d’alternatives. Triem, i així i tot seguim pensant què hagués passat si haguéssim triat una altra cosa, o que hagués passat si la decisió hagués estat una altra. I això és el pitjor que podem fer. Tants dubtes ens porten a la sensació que el cap ens esclata i després ….. Tot explota, caos, desordre, foscor.

I sí, també hi ha un instant per tornar a veure, per compartir paisatges amb roses de colors, per percebre les olors de vida, de terra i de frescor.

I ressorgim amb energia a cada sortida de sol i repassem el nostre dia quan aquest es pon. Potser fem durar poc lo bo o ho oblidem ràpidament. Ens han ensenyat (no sé a partir de quina edat) a castigar, recriminar lo negatiu, criticar per destruir i aquestes actituds triomfen. Heu provat sempre a felicitar a les persones que fan coses extraordinàries? (N’hi ha a cada cantonada i no es veuen). I a no dir res si el que tenim a dir és negatiu? (els silencis serien una dolçor per l’ànima). Quan saps que la cosa més insignificant pot canviar-te la vida, que pot passar per casualitat, que no era esperat i tot es revoluciona, la millor decisió és posar nou rumb al teu gps personal, deixar-te anar i gaudir d’aquest futur no planejat. Segur que ens portarà noves vivències i experiències per carregar la nostra motxilla de tot allò que necessitem per seguir el nostre camí. Aprofitem-ho!

Bea Obis

No m'agradaM'agrada Valora l'article!
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Bea Obis

Emprenedora cada dia, Bea Obis és formadora, escriptora i membre imprescindible de la vida associativa i empresarial a Lleida.