“Això serà una Biblioteca” de Pep Tort

0
Fa uns dies, en legítima protesta compartida amb els companys dels CDR, ADIC, Assemblea, Òmnium, partits sobiranistes,  i amb tots aquells que us agradi sumar a la llista o d’imputar com a delinqüents, ens manifestàvem davant la Subdelegació del Govern a Lleida. Entre els crits i les consignes que exigien la llibertat del presos polítics i la dignitat i respecte als drets fonamentals i democràtics, se’n va sentir una, que no és nova ni original, i que diu “Aquest edifici serà una Biblioteca”. I tots tan contents!
Començo per dir que el crit m’és simpàtic i suggeridor, però que normalment sóc dels que penso que els equipaments culturals s’han de planificar seriosament per als seus usos i serveis i no per ocupar, subsidiàriament, edificis representatius, patrimonis salvats, o espais històrics sense idees ni recursos.
Però és ben cert que, a Lleida, falten Biblioteques. I fa anys!  De fet des de la planificació que l’any 1993 emana del Parlament de Catalunya i que la Generalitat ha d’aplicar, a la nostra ciutat li pertoquen 4 importants biblioteques, o més. Segons el mapa de la lectura pública de Catalunya, la ciutat de Lleida, per ràtio i per les seves condicions ha de disposar d’una Biblioteca central amb funció de provincial, comarcal i local –i aquesta és la única que tenim- i de 4 o 5 biblioteques locals més, coordinades entre elles i repartides segons ràtio de població i situació urbana.
La Generalitat no ha fet la feina encomanada, però és una feina que per Llei recau en bona part en els ajuntaments i les diputacions. Queda clar, doncs, que en tots aquests anys l’Ajuntament de Lleida no ha considerat seriosament el servei de lectura pública als seus conciutadans. I es posa en evidència també que la Diputació de Lleida, com la de Tarragona, i a diferència de la de Girona o de la de Barcelona, (que ja disposava d’un sistema bibliotecari propi en part heretat de la Mancomunitat) no ha col•laborat ni participat ni impulsat cap solució. El resultat és que, també en aquest servei, a Catalunya hi ha ciutadans de primera, de segona, i de tercera com nosaltres.
I ho dic així perquè no vull acusar només la desídia municipal –gravíssima-, el menyspreu de la diputació –desolador- i la ineficàcia de la Generalitat –ofendosa-, si no també, la poca corresponsabilitat de la resta d’entitats i persones. I no val l’excusa de les biblioteques universitàries o la de l’IEI. Les primeres tenen altres funcions i només darrerament s’han coordinat en alguns aspectes amb el sistema públic. I l’altra, que va néixer espoliant en part els fons públics d’època anterior, seria un centre especialitzat i no un centre de serveis com són ara totes les biblioteques públiques.
L’edifici del “govern civil” no crec que esdevingui biblioteca. Però ens en falten tres, quatre o cinc més a la nostra ciutat i els seus barris. I no parlem d’estanteries amb llibres al local d’una associació. Parlem d’estàndards europeus, de professionals competents i de garanties pressupostàries per oferir serveis, activitats i fons adequats.
En la nova República que volem i esperem, Lleida ha de resoldre aquest greu dèficit que condiciona un dels índex de benestar i de cohesió més evidents arreu del món. I molt més quan ens omplim la boca explicat que som una smart-city, una ciutat educadora, o una ciutat de la cultura. Ni de lluny, com en altres qüestions, complim els mínims estàndards. Ens caldrà treballar molt!
Josep Tort i Bardolet. Demòcrates de Catalunya. Lleida
No m'agradaM'agrada Valora l'article!
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Pep Tort

Pep Tort és historiador i gestor cultural.