ANDORRA, CUIDA’T QUE T’ESTIMEM!

0

Aquest estiu amb un grup de 9 amics i amigues hem fet la ruta de muntanya Coronallacs que es una circular per Andorra a més de 2000 metres d’altitud. El resum tècnic són 5 etapes, 92 km, 18’4 km de mitja diària, 4 refugis i 20 llacs. Amb llargues etapes de fins a 11h pels desnivells acumulats. Preciosa i , a voltes, dura ruta. Però si la companyia ho paga no hi ha res com fer camí amb persones que et fan créixer i aprendre amb el seu exemple.

La darrera etapa de la ruta vam topar amb una crua realitat d’Andorra. Després de sortir del refugi de Comapedrosa vam salvar un nivell fins a carenar unes muntanyes que ens oferien vistes a les pistes d’esquí de Pal-Arinsal. Des de dalt vam observar incrèduls més de dues-centes motos de trial realitzant proves. Fins aquí tot correcte. Però, sorpresa la nostra, al cap d’uns quilòmetres ens vam adonar que el circuit de trial amb un autèntic exèrcit de motos transitava pel nostre recorregut de la Coronallcs. I que pel nostre sender de descens havíem d’estar contínuament apartant-nos per deixar passar motos a tota velocitat. Aquestes van deixar el camí degradat, arrels dels arbres trencades i la vegetació plena de pols a banda i banda del camí. Desolador, tenim imatges i hem fet arribar la nostra queixa constructiva a les autoritats andorranes.

El nostre grup vam estar una mica indignats veient com s’havia autoritzat a passar aquella legió de motos per un espai natural que s’hauria de preservar als i les caminants. Alguns dels motoristes, sabedors i conscients, passaven pel costat afluixant la marxa i agraint la paciència d’apartar-nos constantment, altres baixaven esquivant-nos i deixant-nos un mantell de pols de record.

Quan vam abandonar el sender i vam trencar per una pista on hi havia unes bordes vam topar-nos amb una altra realitat dura. La urbanització agressiva, observant antigues bordes convertides en espais de luxe hermèticament tancats i, en alguns casos, abandonats i fruit d’inversions sense cor ni estima pel territori. Una autèntica pena de difícil solució.

Aquesta experiència ens referma en la doble cara d’Andorra, un petit i gran país que molts estimem. Per això i pel compromís pensem que Andorra té com assignatura pendent, calcular com conservarà el seu patrimoni natural i fins a on estarà disposat a hipotecar-lo. Una dita castellana diu “Si las barbas de tu vecino ves cortar, pon las tuyas a remojar” i em refereixo al nostre Pirineu i a l’Horta de Lleida, no caiguem en les errades d’altres que són “Pan para hoy, hambre para mañana”. Hem de preservar el patrimoni natural donant-lo a conèixer i adequant-lo al màxim per fer sostenibles visites i conservació.

I el mateix per la nostra Horta de Lleida perquè a Andorra vam trobar les muntanyes sense ramats, les bordes tancades, molts camps abandonats i llavors penses que els i les ramaderes fan una important tasca de sostenibilitat de l’entorn que s’ha de valorar. Us imagineu tots els camps de fruiters de l’Horta amb els arbres secs i abandonats, camps plens de matolls, canyissars secs,… Doncs si volem una Horta vital, visitable, productora, verda i acollidora també haurem de redreçar les nostres iniciatives per conservar-la però, sobretot, per potenciar-la i prevenir-la dels voltors urbanístics. Com diuen popularment “¡Ahí lo dejo!”.

Fins aviat,

Joan Pifarré i Vidal

No m'agradaM'agrada (+8, 8 vots)
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Joan Pifarré

En Joan és pedagog i pagès a l'Horta de Lleida. A Hola Lleida escriu la seva columna mensual "Filosofia de Pagès".