Malèvola

1

Significat: persona que té mala voluntat.

He hagut de buscar el significat per saber si realment era aquest. Hi ha persones malèvoles. Sí. Per desgràcia, o per fortuna, alguna l’he patida. No directament, però si amb una persona propera.

Apunto “per desgràcia” perquè quan passa en temps present aquesta mala voluntat et transforma. En primera instància tens l’impuls d’actuar igual que ella, ser mala persona i tenir mala voluntat. De fet, crec que és més difícil tenir la voluntat dolenta que tenir-la bona. Tot i així hi ha persones que troben una mena de satisfacció personal (fictícia sempre, crec, i que la meva capacitat mental mai no arribarà a entendre) en fer mal, en fer sentir culpables els altres, en anar sempre de víctima malgrat que els fets diagnostiquen que és l’agressora. Psicològicament és clar! I cadascú viu la seva realitat, la seva raó, la seva justícia , la seva parcel·la de poder….

Quan aquestes “seva” passen a coartar la llibertat de l’altre, llavors esdevé una persona malèvola. Perquè aquesta obsessió per creure que només existeix el seu món, que sempre té la raó ella, que només el que ella diu i fa és just…tot això creu que la fa poderosa. I llavors és quan l’altra persona pot patir aquestes que jo anomeno “agressions”. Perquè calla per respecte, per educació, per prudència, perquè no vagi a més i encara sigui més malèvola. I tot ii sentir-se humiliada, culpable sense cap sentit i menystinguda per la malèvola, segueix lluitant esperant una espurna de llum que faci que la realitat sigui compartida, la raó discutida, la justícia més justa i el poder equilibrat.

Difícil peça al teler té la segona quan la primera va de víctima. Llavors la segona es desmunta perquè albira aquest raig de llum, de lucidesa de l’altre, i pensa que està agafant un bon camí. Ah, però! Vigila si, en algun moment, dius la teva, llavors ja hi tornem. La ficció en la que viu la primera crea una mena de dependència en la segona que aspirarà sempre a buscar la igualtat en el respecte, l’educació, la justícia, la raó… I tornem a començar. I la roda continua.

I quan això no s’acaba mai, perquè la tercera persona que viu aquesta relació des de la llunyania i la proximitat alhora mira d’establir una tercera perspectiva, la segona s’adona de moltes coses que no canviaran mai. Tampoc és cert. Canviaran en el moment en que la segona tingui el cap fred i el cor calent per ser egoista. Egoista amb ella mateixa, i seguir els seus principis sense cap desviació amb excuses temporals que la retornen al passat. Quan aprengui a prendre decisions. Encertades o no. Així se n’aprèn.

Les decisions són pròpies de cadascú de nosaltres. Quan una persona és malèvola sent conscient que ho és i sap perfectament com manipular, cap altra pot fer-la canviar. Ho faran el temps, les circumstàncies, els esdeveniments a futur (a present els volem nosaltres i no arriben mai quan volem).

Sempre he pensat que tot arriba. Només espero que quan arribi el moment a les persones malèvoles, aquest no sigui tan dur com el que han fet passar a les bones persones i a les persones bones. Ningú no mereix un tracte tan dur, roí i anul·lador com el que elles estan exercint des de la seva toxicitat, integrada absolutament en la seva essència.

Vaig triar fa temps. Les bones persones, les persones bones. I fa temps també vaig decidir allunyar-me de les tòxiques. He de reconèixer que de malèvoles només n’he conegudes un parell. Gràcies a Déu, i aquesta és la meva fortuna.

Bea Obis

No m'agradaM'agrada (+1, 1 vots)
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Bea Obis

Emprenedora cada dia, Bea Obis és formadora, escriptora i membre imprescindible de la vida associativa i empresarial a Lleida.

1 comentari

  1. Pingback: Maleïda intuïció