Presentació al Monestir de les Avellanes de l’històric ‘retorn digital’ dels sepulcres dels Comtes d’Urgell

0

El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé; el director del Monestir de Santa Maria de les Avellanes, Robert Porta, i Lucretia Kargère, conservadora del The Metropolitan Museum-The Cloisters de Nova York, han presentat avui a l’església del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes els treballs de col·laboració entre la Diputació de Lleida, el Monestir i el Museu Metropolitan-The Cloisters, que han permès la digitalització de les quatre tombes dels Comtes d’Urgell que es conserven als Estats Units. La presentació del projecte s’ha emmarcat dins de les IX Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes, que compten amb la col·laboració de la Diputació de Lleida a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

Joan Reñé ha dit que el retorn d’aquestes peces, primer de forma virtual i posteriorment reproduïdes en pedra, suposa un fet “històric” i “un acte de justícia amb el territori”, un territori “del qual els sepulcres mai havien d’haver sortit”, ha precisat Reñé, que de tota manera ha posat aquest projecte com un exemple del que ha de ser “una altra manera de gestionar l’art”: aprofitant les possibilitats que ofereix la tècnica i amb “generositat”, amb “col·laboració” i “complicitat”, i amb “voluntat de compartir un patrimoni que és de tots per posar-lo a l’abast de tots”, tot el contrari del que ha succeït amb el conflicte de l’art sacre de Sixena propietat del Museu de Lleida.

Durant l’acte d’avui, Robert Porta ha ofert un repàs a la història de les peces dels Comtes d’Urgell, mentre que tant Reñé com Lucretia Kargère han aportat detalls sobre les tasques de digitalització dels sepulcres amb la finalitat que siguin reproduïts per diferents tècniques i que puguin ser mostrats de nou al seu lloc original, el Monestir de les Avellanes, a la Noguera. Les tombes van ser venudes al museu novaiorquès a principis del segle XIX, per part d’un particular, antic propietari del monestir, i la voluntat de la Diputació de Lleida i dels actuals propietats del Monestir, els germans Maristes, és aprofitar la tècnica per permetre el gaudi d’aquest art de manera compartida. L’acte s’ha celebrat a l’església del Monestir i per primer cop s’han mostrat imatges dels treballs que s’han dut a terme. De fet, s’han projectat imatges antigues dels sepulcres, posteriorment imatges del projecte dut a terme fins ara i per acabar imatges de la digitalització.

Reñé ha detallat, per exemple, que la tècnica de digitalització ha permès obtenir “milers de fotografies de cada centímetre dels sepulcres”, que en permetran una “reproducció mimètica i fidedigna” en pedra. El president també ha dit que, més enllà de la col·laboració econòmica per fer possible la digitalització i la reproducció de les tombes, la Diputació de Lleida també treballarà juntament amb el Monestir i la Generalitat en la creació d’un consell assessor d’experts interdisciplinaris per garantir la correcta execució del projecte.

Joan Reñé ha acabat la seva intervenció mostrant el seu convenciment que la reproducció dels sepulcres suposarà un impuls per al territori en tots els sentits: artístic, patrimonial, educatiu, econòmic i també de justícia històrica, ja que permetrà, com ja ha passat amb altres projectes d’èxit que ja s’han dut a terme al nostre país (com per exemple les pintures romàniques de Sant Climent de Taüll), que hi hagi una gran empenta al sector turístic.

També cal tenir en compte que aquest projecte ha obert una porta a establir noves col·laboracions entre les tres parts implicades (Diputació, Monestir i The Cloisters), a les quals cal afegir-ne una quarta, el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, que ha fet costat en tot moment al procés.

En aquest sentit, Robert Porta ha destacat la predisposició per part de The Metropolitan Museu per tal de treballar plegats en el que, des de Nova York, s’ha considerat com “un projecte estratègic” que s’ha materialitzat en aquesta digitalització però també en el fet “d’establir relacions continuades entre els professionals d’ambdues parts per intercanviar coneixements i estudiar més i millor”.

Un bon exemple d’aquesta col·laboració entre totes les parts implicades ha estat la presència al Monestir de Lucretia Kargère, conservadora de The Metropolitan Museum de Nova York, i que aquesta tarda oferirà una conferència sobre ‘The tombs of the Counts of Urgell in the ‘Cloisters’ (Les tombes dels Comtes d’Urgell a The Cloisters).

En la seva intervenció durant la presentació d’avui, Lucretia Kargère ha coincidit amb Robert Porta a l’hora de dir que tot el procés ha estat força ràpid, i que la digitalització ha estat fàcil “gràcies a la relació i el contacte directe” que hi ha hagut entre ambdues parts. Segons la conservadora de The Cloisters, la tecnologia 3D, que “avança molt de pressa i té uns mètodes molt innovadors”, permet “preservar moltes escultures i elements patrimonials que actualment estan mig destruïts”. L’objectiu principal és “aconseguir la màxima qualitat” en base a “dues tècniques principals: la fotogrametria i la digitalització en 3D”, que ofereixen “detalls molt específics de les tombes”.

No m'agradaM'agrada Valora l'article!
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Som l'Equip que treballa tots els continguts d'Hola Lleida. Som el Diari Digital de les Comarques de Ponent. La millor forma d'informar-te de tota l'actualitat de la capital i les comarques lleidatanes.