“Quina llet!” de Joan Pifarré

0

La consellera Jordà ha aprovat el decret de venda directa de llet crua que l’anterior govern, amb Meritxell Serret al capdavant, havia preparat per dinamitzar l’activitat ramadera. És una bona notícia, benvinguda sigui tota iniciativa que ajudi a les explotacions ramaderes petites i familiars a tirar endavant reforçant els seus potencials, productes de qualitat i proximitat.

Recordo a la dècada del 80, quan era un nen, i a la granja Pifarré era l’encarregat de cobrar en pessetes i servir amb el potet, el colador i l’embut als veïns i veïnes que venien a buscar llet crua que dispensàvem des del tanc refrigerant. I també recordo quan els pares van decidir de deixar de vendre llet per la prohibició fa 28 anys. Nosaltres ho vam notar, deixar de vendre a granel va minvar la nostra renda i, fins i tot, ens va obligar a comprar més vaques i produir més per compensar pèrdues.

I ara contemplo com surten profetes i algunes “autoritats” per la xarxa avisant de l’apocalipsi de la venda de llet crua i de les 7 pestes bíbliques que cauran sobre els consumidors. Senyores i senyors… Només cal bullir-la, tres vegades per assegurar-ho del tot i guardar-la a la nevera. És com fer brou, evidentment necessita un temps de preparació. Qui fa l’esforç de buscar el producte i anar a una granja ho té ben clar. I res de pestes, Catalunya és territori lliure de brucel·losi bovina. França i Itàlia fa temps que van plantejar aquesta iniciativa i, de moment, continuen fent-ho sense cap problema. I el millor de tot, el sabor de la llet natural és exquisit i l’aportació de nutrients com el calci la fan un aliment molt complet… Estem de llet!

Voldria afegir que de vegades tinc la sospita que quan els pagesos i ramaders surten dels canals de venda habituals hi ha nerviosisme i alertes de salut que sempre acaben fent por als consumidors poc o sobre informats. Crec que aquest decret marca un camí i penso que cada cop més les empreses familiars agràries han d’arriscar per transformar productes i poder-los vendre sense intermediaris. És el camí, encara que alguns els hi pesi.

Per això, aprofito l’excusa d’aquest debat de la llet crua per proposar una actuació estratègica a l’Horta de Lleida. Construir un obrador municipal a l’Horta i per a productors de l’Horta on es puguin envasar i transformar productes de proximitat amb garanties sanitàries. Un amic pagès, el Jesús, vol envasar l’escalivada que fa amb els seus pebrots i albergínies, és l’hora de posar la catifa vermella als nostres emprenedors i emprenedores de l’Horta. Crear aquest espai d’innovació i desenvolupament faria néixer projectes, si neixen projectes creix l’economia i si creix l’economia guanyem tots. Guanya Lleida i guanya l’Horta!

Joan Pifarré

No m'agradaM'agrada (+4, 4 vots)
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Joan Pifarré

En Joan és pedagog i pagès a l'Horta de Lleida. A Hola Lleida escriu la seva columna mensual "Filosofia de Pagès".