“Renuncio” de Bea Obis

0

Sí. Alguna vegada apostes fort i a voltes renuncies quan trontollen alguns principis (cadascú té els seus).

L’estiu és una bona temporada per a fer renúncies. Renuncio a persones que no aporten i tampoc ajuden. No vull tornar a les persones tòxiques que han aparegut fins ara a la meva vida. De fet, gràcies a la memòria selectiva, ni les enyoro, ni recordo exactament el motiu de la seva toxicitat. Tot i així tenir-les a prop (no sempre pots evitar-les, ni vull) desperta aquesta intuïció que et diu: estigues alerta!

No us passa? Després de molt temps et trobes a algú que en algun moment de la teva vida t’ha fet sentir malament o t’ha fet mal i et sents incòmode. Sense rancúnia i neguit. Dic sense rancúnia perquè malgrat haver donat tot durant massa temps i per tant al fer-ho de cor no esperar res a canvi, no pots desitjar que passin pel mateix. No sóc ningú per dir el que un mereix o no. Ja s’encarrega la vida, el karma, de revertir situacions, canviar-les, modificar-les…. Quan toca. No quan jo vull.

Prefereixo deixar enrere el que ha quedat enrere, viure l’avui i ocupar-me del meu dia a dia. De vegades has de fer un sobreesforç. Cert. Aquesta vida és simple, però no fàcil!

He conegut, conec i seguiré coneixent persones molt diferents. Algunes han passat a ser bons amics i amigues. Els bons amics i amigues són aquells amb els que parles moltes hores sense avorrir-te. De fet quan mires el rellotges te n’adones que el temps passa volant. Són persones a les que pots explicar qualsevol cosa sense perill de ser jutjada. Ànimes amb les que sintonitzes. Ànimes amb les que comparteixes freqüències.

Per això renuncio a persones que, per exemple, tenen tota la vida absolutament programada. M’ha arribat a angoixar, eh? No faig broma. Persones que tenen uns paràmetres tan quadriculats que per entrar a la seva vida et fan un test. Uix! Aquests test de cafè que inclouen preguntes com: Tu cuines? Tu aniries a… De manera incondicional? Tu faries això per mi?? Quants diners tens? Miren de saber si encaixes en el seu món. No caigueu en aquesta trampa. Renuncieu-hi. El món el compartim. Que a mi m’agradi cuinar, passejar, rentar els plats a mà, llegir, mirar una bona pel·lícula al cinema o que a mi no m’agradi gens planxar, córrer cada matí, fer sempre la mateixa ruta de camí a la feina… no vol dir que a tothom hagi o no d’agradar-li. Només faltaria.

Són persones que només obtenen satisfacció si fan la seva. No els importa si aquesta “seva” la compartiu o no. Si hi esteu d’acord o no. Les seves preguntes busquen les seves respostes, no les vostres.

Trobareu les persones correctes sense haver de pidolar res. Us arribaran els bons moments sense que ho demaneu perquè les persones correctes us ho donaran de seguida, sense platejar-vos-ho. Igual que ho fareu vosaltres si coincidiu en aquesta connexió vital.

Així que sí, que faig renúncies, de tot cor, per la meva salut mental, per la meva carrera professional, per la meva família, pels meus fantàstics amics i amigues i per arribar a ser tan estupenda con totes les persones amb les que comparteixo qualsevol racó o espai de la meva vida.

Bea Obis

 

No m'agradaM'agrada (+2, 2 vots)
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Bea Obis

Emprenedora cada dia, Bea Obis és formadora, escriptora i membre imprescindible de la vida associativa i empresarial a Lleida.