“Seguim construint Segrià des del CECS” de Quintí Casals

0

Aquest dilluns, 18 de desembre de 2017, a les 18.30 h presentem el quart número de la revista Shikar, la revista del Centre d’Estudis Comarcal del Segrià (CECS) a l’Arxiu Històric de Lleida. Fidel a la seva cita anual, la revista recull les ponències presentades a les Jornades d’Estudi del Segrià, que cada any convoca el CECS al novembre en un municipi del Segrià. Per fer més sucós l’esdeveniment, hem organitzat una taula rodona: Shikar amb el patrimoni: Gestió, investigació i promoció, tres eixos de futur , que comptarà amb la presència de l’escriptora Marta Alòs, el músic i historiador Jordi Cebolla, Jesús Corsà del Servei Centre de Valorització i Dinamització del Patrimoni Cultural de la Universitat de Lleida i Pep Tort tècnic del Servei Territorial de Cultura a Lleida. 

I què fan Shikar i el CECS? Doncs, construir Segrià. Aquesta seria la conclusió després d’un any més de treball. I s’ha de dir que no és fàcil, certament. Perquè el Segrià té una gran capital, Lleida, la gran capital de l’interior de Catalunya, que projecta una allargada ombra que, en certa manera, enfosqueix la resta de la comarca.

Molta gent ha teoritzat sobre la qüestió. Segurament, qui fila més prim és el gran mestre Josep Vallverdú que afirma: «a Lleida li manca una altra ciutat en la província, que li discuteixi la seva primacia; com ho fan Reus o Figueres amb Tarragona o Girona, les altres dues capitals provincials catalanes que van a un ritme similar que Lleida».

Molts cops ens hem queixat des de Ponent de la miopia de Barcelona vers la resta del país, i no ens adonem del poder centrípet que té Lleida vers el territori on exerceix la seva àrea d’influència. I amb ella la gent, les seves institucions i els mass-media, governades i gestionats, molts cops, per polítics i gestors sense oposició.

Lleida, la capital, no veu el territori, i com més a prop el té pitjor. Per això és tan important la tasca del CECS i dels altres centres comarcals provincials. El CECS és una institució que any rere any guanya terreny, socis i treballs d’investigació per divulgar el coneixement del Segrià. I amb la seva tasca construeix comarca. Cada cop coneixem més el nostre territori, els seus espais naturals, la seva gent, i els matisos que hi ha entre ells. També és inqüestionable el nostre compromís en la defensa del patrimoni. Per això aquest any a Shikar apareix un interessant informe del Grup de Recerca en estudis medievals «Espai, Poder i Cultura» de la Universitat de Lleida, dedicat a la canònica de Sant Ruf, que ha ocupat un paper central els darrers temps. L’excel·lent informe confirma una cosa que ja intuíem, la canònica de Sant Ruf, el primer monestir bastit a Lleida (s.XII), té una importància històrica i artística per al Segrià indiscutible, cosa que obliga a les institucions, principalment l’Ajuntament de Lleida, ha comprometre’s en la seva salvaguarda i difusió.

I, certament, amb casos con el de Sant Ruf, hom s’adona de la necessitat dels centres de recerca comarcals com el CECS, que vetllen per la conservació del patrimoni local i denuncien el seu abandonament. El Segrià és una gran comarca, rica, vital, la més poblada de la província, fins i tot si excloíem Lleida capital, però amb poca autoestima cultural. Des del CECS, fa anys que volem conèixer i donar possibilitats d’expressió a tots els pobles del Segrià i revalorar el seu patrimoni. El missatge ha estat captat pel territori i cada cop tenim més municipis disposats a col·laborar amb nosaltres. També, fruit d’aquesta progressió, cada any tenim més articles per publicar a Shikar, que després de quatre anys ja és un referent del coneixement al Segrià.

Quintí Casals Bergés
Director de Shikar

* Shikar, nom àrab del riu Segre.

No m'agradaM'agrada Valora l'article!
Loading...

Assessoria Vilardell

Sobre l’autor

Opinió

La secció d'Hola Lleida on trobareu l'opinió de les personalitats, organitzacions i entitats més importants de Ponent.